Mentre que el Líban estrena una pau inestable, Síria entra en un nou cicle de violència. L’ofensiva dels rebels de Haiat Tahrir al-Xam ( HTS) des del nord-oest del país contra l’ Exèrcit Nacional Sirià ha sorprès una regió, l’ Orient Mitjà, ja molt tens pels conflictes d’Israel contra l’ Iran i els seus aliats en diferents països.
En només tres dies el grup gihadista, que té el suport militar de Turquia, ha aconseguit 250 quilòmetres quadrats de terreny i la segona ciutat més gran de Síria, Alep.
El sorprenent avanç dels gihadistes de l’HTS, avalats per Turquia, obre un nou focus a l’Orient Mitjà
Desenes de vídeos circulaven ahir per les xarxes en què milicians desfilaven i disparaven enlaire a la ciutadella històrica de la ciutat i col·locaven la seva bandera en edificis institucionals i la comissaria de la policia. A la tarda, un atac aeri rus va impactar en vehicles civils i va matar 16 persones a la ciutat, que no havia patit bombardejos des del 2016.
L’HTS va anunciar la presa d’una desena de poblacions de les províncies d’ Idlib i Hama. L’ Observatori Sirià per als Drets Humans ( OSDH) va assegurar que en molts “pobles estratègics”, l’HTS ha entrat “sense cap resistència” de les forces regulars.
“La majoria dels civils es queden a casa i les institucions públiques i privades estan gairebé totes tancades” a Alep, amb uns dos milions d’habitants, va assegurar la ràdio progovernamental Xam FM. Un altre dels objectius de la incursió va ser el consolat de l’ Iran, que va ser assaltat per “elements terroristes”, segons un comunicat del Ministeri d’Exteriors iranià. Segons l’últim balanç de l’ OSDH, almenys 327 persones han mort des de dimecres, entre ells, 183 combatents de l’HTS i les seves filials, 100 soldats sirians i 44 civils.
Es tracta de l’ofensiva més gran sobre el règim de Baixar al-Assad des del 2020, any en què va firmar un tractat de pau amb aquesta facció salafista que advoca, segons el seu nom, per l’“alliberament del Llevant” i que es va desvincular el 2017 d’ al-Nusra, la filial siriana d’ Al-Qaida.
Els militants de l’oposició afirmen que l’exèrcit sirià i els seus aliats iranians i russos han atacat repetidament àrees designades com a zones de desescalada sota el procés de pau d’Astana. Segons l’HTS, la nova onada d’atacs és una resposta preventiva a la recentment acumulació de tancs de l’exèrcit sirià a prop d’ Idlib, el feu rebel.
Tot i que de moment localitzat al nord-oest de Síria, aquest conflicte mou plaques tectòniques de la geopolítica mundial. D’una banda, el Govern turc d’Erdogan dona suport i cobertura aèria als rebels, que s’enfronten al bloc format pel Govern sirià, Rússia, l’ Iran i altres aliats, com la milícia libanesa Hizbul·lah, que també té combatents sobre el terreny.
El Kremlin es va posar ahir en contacte amb els implicats. En una trucada entre els ministres d’Exteriors rus i turc, Serguei Lavrov i Hakan Fidan, “les dues parts van expressar la seva profunda preocupació per la perillosa evolució” a Síria, va indicar un comunicat rus, i “la necessitat de coordinar una acció conjunta per estabilitzar la situació”.
Lavrov també va parlar amb Abbas Araghxi, ministre d’Exteriors iranià, que va catalogar els rebels de “terroristes”. En guerra eterna amb Israel, l’ Iran va descriure l’onada d’atacs com a part d’“una conspiració sionista-nord-americana”, en paraules d’ Araghxi.
L’exèrcit turc, que controla diverses zones del nord del país, va demanar divendres a Moscou que cessi els atacs aeris sobre les regions dominades pels rebels. El suport d’Erdogan a les faccions anti Assad ha estat durant molt de temps motiu d’incomoditats per a Teheran, malgrat la seva aparent cooperació durant el procés de pau.
Diversos mitjans iranians assenyalen que Turquia podria estar aprofitant el conflicte entre Hizbul·lah i Israel i la intensificació de la guerra a Ucraïna per augmentar la seva influència a la regió i fer retrocedir l’ Iran i els seus aliats. El problema, confiava ahir un càrrec militar de l’ONU, és que “al Líban, les guerres duren mesos; a Síria, deu anys”.
