La frase del dia la va pronunciar, ahir, Miquel Roca, a l’hotel Ritz de Madrid, quan va dir que fa un temps, a Madrid estaven preocupats per Catalunya i, ara, a Catalunya estan preocupats per Madrid. Amb l’autoritat moral de qui és un dels pares de la Constitució, Roca va voler subratllar al fòrum Nueva Economía que la política espanyola viu a les trinxeres, mentre que la política catalana gaudeix d’un armistici. En el mateix acte, Jordi Juan, director de La Vanguardia, va ressaltar que la crispació actual té l’epicentre a Madrid i, fins i tot, va convidar, amb ironia, les empreses amb seu a la capital perquè vagin a Barcelona, ja que el clima social és fantàstic, allunyat de la polarització madrilenya.
Gairebé al mateix temps en què se celebrava aquest esmorzar, al Congrés es va viure una altra jornada tensa i, en alguns moments, desagradable. Alberto Núñez Feijóo va acusar el president del Govern central d’utilitzar la DANA “per cobrir-se de la pesta de la corrupció”, Santiago Abascal anunciava que indultarà els detinguts a Paiporta per atacar Pedro Sánchez quan depengui d’ells i el president espanyol va assenyalar per primera vegada el president de la Generalitat Valenciana com a responsable de la magnitud de la tragèdia.
I a la Cope, el comissionista Víctor de Aldama engegava de nou el ventilador contra Sánchez i dramatitzava, dient que “qualsevol cosa que li pugui passar apuntarà a l’ Executiu i al seu president”, com si es tractés d’una escena d’Els Soprano.
Abans, a Madrid els preocupava Catalunya i, ara, a Catalunya preocupa Madrid
La calma catalana causa una certa enveja a la Puerta de Alcalá. També a Catalunya hi va haver soroll, però estem en el que el filòsof Josep Ramoneda ha qualificat a l’Ara “d’un temps de ressaca”, que els socialistes saben capitalitzar, la qual cosa els permet governar des de la discreció, sense soroll ni excessos, i això ens interpel·la a tots.
La preocupació ha canviat de barri, o millor, de metròpolis. I, escoltant els avantatges d’aquest trasllat de la tensió, alguns a Madrid es rascaven el cap, amb el perill d’acabar com Pep Guardiola, amb la closca plena d’esgarrapades, veient com el seu rival de Champions els robava la cartera, dimarts passat.
Lee también
