Tocava reacció i va arribar sense més demora. Tocava vèncer, després de dos resultats poc propicis, i hi va haver una victòria merescuda. Tocava millorar i la progressió no es va fer esperar. Amb dos gols de Lewandowski, que ja passa dels 100 a la Champions, i un altre d’ Olmo, el Barça de Flick va completar una victòria treballada sobre un Brest rocós. Un triomf que l’instal·la a la zona alta de la taula, segon provisional, i l’acosta a la classificació directa per a vuitens. No va ser el Barcelona més exuberant, però sí laboriós, seriós i superior al seu rival.
Flick va demanar connexió, intensitat i agressivitat. Dit i fet. El tècnic blaugrana només va introduir un canvi respecte a Vigo, el de Fermín per Gavi, a qui encara cal cuidar. Però va tocar més peces. Pedri va endarrerir la seva posició per participar-hi més i organitzar el joc, Olmo es va ubicar de mitjapunta i Fermín va ocupar el flanc esquerre.
L’andalús va actuar davant d’un Gerard Martín que va repetir titularitat, malgrat com s’ho va passar de malament a Balaídos. Davant el Brest, el nano va estar més entonat, en la primera vegada que va sortir d’inici a Montjuïc i, fins i tot, va assistir Dani Olmo en el 2-0.
Però, sobretot, el que va canviar va ser el desig, anar al màxim, després d’un parell de matxs més lànguids i de revolucions baixes. I això que el Barcelona no ho va tenir gens fàcil contra el Brest, el conjunt revelació del torneig, que arribava invicte a l’ Olímpic. Es va notar perquè els francesos es van aplicar amb desimboltura d’entrada. Sense gaire imaginació, però sí amb un físic robust representat, per exemple, pel seu davanter centre, un autèntic tanc anomenat Ajorque.
Lewandowski, autor d’un doblet, va obrir i va tancar el marcador i ja passa dels 100 gols a la Champions
No va trigar a avançar-se el Barça, i per fi sense el concurs de Lamine Yamal. Va ser després d’una passada filtrada al cor de l’àrea per Pedri. El porter Bizot va envestir per l’esquena Lewandowski i l’àrbitre va decretar un penal de llibre. El polonès el va transformar amb la seva clàssica i particular paradinha i va aconseguir el gol 100 de la seva carrera a la Champions, una xifra només assolida abans per Cristiano i Messi. Després, faria el 101.
El gol va donar noves empentes a un Barça espurnejant, pilotat en atac per un multiplicat Raphinha, que era a tot arreu, que generava, que robava, que rematava i que era l’ànima de l’equip. La seva energia encomanava també Fermín, que va gaudir de dues grans oportunitats. En la primera, va rematar fora. En la segona, amb el cap, es va trobar amb una excel·lent aturada del porter del Brest.
El Barça es desplegava amb criteri i ocupava tots els espais, però li faltava un punt de pulcritud als metres finals, amb un Olmo menys precís que en altres matxs, tot i que, després, es rescabalaria. Tot i això, l’equip de Flick va merèixer anar-se’n a l’entreacte amb més renda. El seu domini de la pilota era nítid i en defensa no perdia la concentració per a tranquil·litat d’un sobri Iñaki Peña. La grada, que va corejar Pedri i va xiular parcialment De Jong al final, s’ho passava bé, indiferent a l’absència dels membres de l’ Espai d’Animació, vetats pel conflicte que mantenen amb la junta.
Les penes del barcelonisme, tan velles com el mateix club, que volia regalar-se un triomf en l’últim partit abans del 125è aniversari. Feia falta apuntalar-ho i en això es va aplicar el conjunt de Flick, després del descans. Tot i que no acabava de trobar la tecla i el partit continuava sense resoldre’s. Fermín, després del dos ve el tres, va topar una altra vegada amb el porter i un posterior intent d’ Olmo el va treure sobre la línia el defensa Chardonnet. Però el Barça insistia, amb un Pedri fantàstic en la construcció, i la perseverança va tenir premi quan el mateix Dani Olmo va esquivar un defensa i va batre amb un xut ras Bizot.
Olmo va aconseguir l’altre gol, en un partit en què Pedri va excel·lir d’organitzador i va ser corejat per la grada
Per fi, partit encarrilat i oxigen per a l’equip, amb la sortida de Gavi, que es va col·locar a la mitjapunta per no trencar el tàndem Casadó-Pedri, un duo que es complementa d’allò més bé. Només faltava no despistar-se, no repetir els errors de Balaídos i acabar el partit amb tranquil·litat. Pablo Torre va fallar un gol cantat, però no es va adormir aquesta vegada el Barça, que va tancar el marcador amb un gol de Lewandowski. Va certificar tres punts que van fabulosament bé per tornar al bon camí. Quarta victòria seguida a la Champions. Dortmund, Lisboa i Atalanta seran els següents compromisos continentals. La feina no està feta, sobretot per acabar entre els vuit primers classificats, però el Barça ho té a l’abast.
