Hauria d’arribar el dia –almenys podem somiar-ho– en què el fitxatge de científics de primer nivell a Barcelona fos tan popular com el dels futbolistes. Encara n’estem lluny. De moment, però, la captació d’investigadors destacats per als centres científics catalans ja comença a adquirir rellevància cultural. En aquest sentit, avui són notícia, per exemple, els fitxatges dels dos primers líders científics que dirigiran l’activitat del CaixaResearch Institute ( CRI), el nou centre d’investigació en immunologia que es construeix a Barcelona i que està destinat a ser un dels grans referents mundials en aquesta especialitat.
Els fitxatges esmentats són el del bioquímic Gabriel Rabinovich, líder mundial en l’estudi de les galectines com a reguladores del sistema immunitari, que arriba al CRI procedent de la Universitat de Buenos Aires, i el del neuroimmunòleg Josep Dalmau, pioner en el camp de les malalties neurològiques autoimmunes, que compatibilitzarà el seu càrrec actual a l’institut Idibaps de l’hospital Clínic amb la nova responsabilitat al CRI. Això li permetrà desenvolupar la investigació clínica a l’hospital i la investigació immunològica més bàsica, al nou institut.
L’aventura científica que ha impulsat Isidre Fainé des de la Fundació La Caixa amb el projecte del nou centre d’investigació en immunologia té una enorme transcendència tant per a la cura i la prevenció de malalties, com per consolidar Barcelona com a plataforma científica europea.
El CaixaResearch Institute (CRI) inicia el fitxatge dels dos primers líders científics
El desenvolupament de la immunologia es perfila com la nova frontera biomèdica que permetrà millorar el tractament d’un ampli ventall de malalties, perfeccionar els avenços tecnològics i crear noves estratègies per als pacients, des de tècniques de diagnòstic, fins a noves teràpies. La immunologia pot ser especialment útil en el cas dels càncers, les infeccions, les malalties neurològiques i les autoimmunes.
Aquests fitxatges científics del CRI són el tret de sortida. Rabinovich i Dalmau són els primers caps de grup i aviat se’n contractarà tres més. La previsió és que, quan el CRI s’inauguri el 2025, disposi de cinc equips científics actius. Els anys següents, el CRI creixerà a un ritme de quatre nous grups d’investigació l’any, fins a assolir el ple rendiment, el 2033, amb 45 grups d’investigació i més de cinc-cents professionals. El desenvolupament del pla d’arrencada estarà dirigit per Àngel Font, director executiu del CRI. El procés de selecció d’aquests primers fitxatges ha estat participat per Josep Tabernero, oncòleg de l’hospital Vall d’Hebron i president del comitè científic intern del CRI, i Antoni Ribas, oncòleg de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i president del consell científic assessor del CRI. Per als propers fitxatges, l’institut ha obert una convocatòria internacional i s’hi han presentat un centenar de candidats.
Com hem assenyalat, el CRI és un projecte d’enorme envergadura que contribuirà a consolidar Barcelona com a principal pol europeu d’investigació en biomedicina i en ciències de la salut, juntament amb Londres. Disposa d’un potent ecosistema, el més dens d’Europa, format per hospitals de referència, universitats, centres i hubs d’investigació, diversos parcs científics, nombroses empreses biotecnològiques i farmacèutiques, projectes públics, iniciatives privades, inversors locals i internacionals, en un procés de creixement en el qual se sumen tota mena de sinergies.
Aquest nou centre d’investigació aspira a ser un referent mundial en avenços immunològics
El front d’iniciatives que promou el desenvolupament i la investigació científica en biomedicina i ciències de la salut mobilitza molts diners i esforç col·lectiu, que, malgrat la importància que té, encara s’ha d’ incrementar per dur a terme tots els projectes que hi ha sobre la taula, com és el cas del mateix CRI, el desenvolupament del qual és tot just als inicis.
Però la Barcelona científica avança i això és molt esperançador com a reflex d’una ciutat que aposta pel progrés. L’ecosistema científic que s’ha creat, així mateix, es converteix en motor d’atracció, al seu torn, per a noves activitats i nou talent, tant propi com forà. Per tant, és important implicar més la societat en l’aventura científica de la ciutat, així com popularitzar la investigació i la tasca dels investigadors com els veritables herois del segle XXI que treballen per al benestar i el progrés. Només així, posant la ciència a l’avantguarda de la societat, es podrà somiar que algun dia, com s’ha indicat, els fitxatges de científics per part de les institucions barcelonines arribin a ser tan populars –o gairebé– com els dels futbolistes. El coneixement és la gran aposta de futur de la ciutat.