El Govern italià ha donat el vistiplau perquè l’empresa
Medihopes, encarregada de la gestió dels centres per a immigrants d’ Albània, retiri gairebé tot el seu personal. El fre de
la justícia a la utilització d’aquests centres per processar les sol·licituds d’asil havia deixat de braços plegats el personal civil, que ara ha tornat a casa. A Albània hi queda un grup que inclou policies italians i treballadors albanesos. El Govern, però, insisteix que els centres “continuen oberts i operatius”.
La veritat és que només
18 immigrants hi han passat
des que va obrir. A més, cap d’ells no ha estat als centres
de Gjadër i Shëngjin més de
48 hores.
La justícia ha de decidir si els jutges o el Govern determinen si un país d’origen és segur
Les organitzacions de defensores dels drets humans consideren que violen el dret internacional perquè implica detenir en alta mar persones que necessiten protecció.
El tribunal de Roma, especialitzat en qüestions migratòries, considera que no es pot tornar els immigrants a països que no són segurs. El criteri de seguretat, segons el seu argument, el fixa la UE. Perquè un país sigui segur ha de demostrar que ni persegueix ni tortura els processats, als quals, a més, es garanteix un judici just. Egipte i Bangladesh, països d’origen dels migrants enviats a Albània, no passen aquestes exigències.
Fa un mes, el Govern de Meloni va publicar la seva llista de països segurs, entre els quals inclou Egipte i Bangladesh. La setmana passada, a més, va presentar una proposta legislativa per retirar al tribunal de Roma la potestat de decidir si un país és segur o no.
La setmana vinent el Tribunal de Cassació, màxima institució judicial, determinarà si
la decisió de país segur correspon als jutges o no. En tot cas, el tribunal de Roma ha sol·licitat el Tribunal de Justícia de la
UE que aclareixi si un Estat pot establir el seu propi criteri sobre la seguretat d’un país. El seu veredicte serà el que prevaldrà, però es pot retardar durant mesos. Queda el dubte de què farà Meloni si Cassació li dona la raó.
L’ operació Albània consisteix a externalitzar el procediment per a la petició d’asil. Els homes rescatats en aigües internacionals s’envien als centres albanesos. Des d’allà es connecten per videoconferència amb el tribunal de Roma, que tramita la sol·licitud. El procés s’ha d’enllestir en 28 dies com a màxim.
Diversos països europeus estan interessats a imitar aquesta iniciativa. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula
von der Leyen, també creu que pot ser una bona solució.
Medihopes tenia a Albània prop de 400 treballadors i el 75% ja haurien tornat a Itàlia. Entre els repatriats hi ha metges i infermeres, psicòlegs, sociòlegs, cuiners, cambrers, conductors i policies. Els centres estan formats per mòduls d’habitatges de dotze metres quadrats i estan envoltats per una tanca vigilada.
El pressupost anual del manteniment d’aquests dos centres supera els 130 milions d’euros. L’oposició socialdemòcrata considera que és un malbaratament.