El Líban va tancar ahir l’enèsim bucle de violència després de 14 mesos de guerra amb Israel. Benjamin Netanyahu va anunciar que accepta un acord per posar fi a la guerra i “presentarà al seu gabinet de ministres la proposta d’alto el foc”, després de setmanes de dures negociacions, que també va ser acceptada per Hizbul·lah.
El primer ministre israelià va justificar la decisió per “donar descans als soldats” i “centrar-se en altres fronts”, com ara la franja de Gaza. “Veig el panorama general i vull donar-los
als nostres soldats tot el que necessitin per preservar les seves vides i aconseguir la victòria”, va explicar. “Per això presento davant el Gabinet un pla per a un alto el foc amb el Líban”, va afegir Netanyahu.
Un acord que va tenir lloc, com va prometre el primer ministre israelià fa unes setmanes, “sota el foc”: ahir l’exèrcit israelià va castigar amb més d’una trentena d’atacs a Beirut i amb duríssims bombardejos el sud libanès. La milícia tampoc no va desaprofitar les últimes hores de contesa i va llançar una andana de 250 projectils amb destinació al país veí.
“Per què una treva avui? Primer, necessitem centrar-nos
en l’amenaça iraniana”, va dir el líder de l’Executiu israelià. “Segon, simplement necessitem permetre que les tropes descansin i necessitem adquirir més municions per protegir els soldats”, va afegir. “La tercera raó és l’aïllament de Hamàs”, va indicar el primer ministre.
Des de Washington, el president Joe Biden va celebrar aquest alto el foc, en el qual la Casa Blanca ha tingut un paper decisiu, i va expressar el seu desig de replicar-lo a Gaza. “Vaig instruir el meu equip perquè treballés amb els governs d’Israel i el Líban en la forja d’un alto el foc que posés fi al conflicte”, va assenyalar ahir a la nit. “Espero que israelians i palestins puguin gaudir de la mateixa seguretat, prosperitat i dignitat”, va afegir, per proclamar la seva esperança per a aquell anhelat segon alto el foc: “Crec que es pot produir, l’espero i prego perquè arribi”, va concloure.
El text torna el Líban al final del conflicte del 2006, quan Hizbul·lah i Israel van pactar retirar-se de la franja sud del país, que, sobre el paper, va quedar en mans de la missió de pau de les Nacions Unides i de l’ exèrcit libanès. Tot i això, aquests dos cossos, el mandat dels quals era no intervenir militarment, no van poder evitar que la milícia xiïta s’expandís i plantés les bases a la regió durant 18 anys.
“Per què una treva avui? Necessitem centrar-nos en l’amenaça iraniana”, diu Netanyahu
Aquest nou acord és un facsímil d’aquella resolució de pau 1701 aprovada per l’Assemblea General de l’ONU, però amb noves notes a peu de pàgina. Israel es compromet a treure els tancs de la frontera en un termini de 60 dies, mentre que Hizbul·lah té l’ordre de desmantellar tota la infraestructura, que inclou túnels i plataformes de llançament de míssils, i també abandonar la zona.
Per garantir això últim, s’ha inclòs una nova clàusula al tractat: en lloc dels cascos blaus, serà una coalició liderada pels Estats Units l’encarregada de vetllar perquè els dos bàndols enfrontats compleixin la seva part del tracte.
Així i tot, com en tot bon armistici, cap de les parts no està totalment satisfeta. Netanyahu demanava en un principi mantenir el control militar al sud del riu Litani, que transcorre en paral·lel a la frontera, i permís per fer servir l’espai aeri libanès, cosa a què finalment ha renunciat. També va prometre la “destrucció total de Hizbul·lah”, que, tot i haver rebut cops durs, ha ofert una forta resistència cos a cos en les batalles al sud del país.
Tot i això, el líder israelià ha assegurat que, “si Hizbul·lah s’arma, reconstrueix infraestructura a prop de la frontera, si construeixen túnels, atacarem”, va declarar després de la firma de l’acord. “La gent em diu, bé, Hizbul·lah es mantindrà en perfil baix durant un o dos anys i després es rearmarà... Però Hizbul·lah incorrerà en una violació de l’acord fins i tot si s’intenten rearmar”.
Alguns dels membres del seu gabinet, com ara l’ultradretà ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, van catalogar l’alto el foc com “un greu error” i van demandar de continuar amb l’ofensiva “fins a la victòria absoluta”.
Hizbul·lah tampoc no pot cantar victòria. El grup xiïta, amb el suport de l’ Iran, va començar aquest conflicte el 8 d’octubre del 2023, tan sols un dia després dels atacs de Hamàs que van posar fi a la vida de més de 1.200 israelians. Durant mesos, la milícia va llançar míssils cada dia en “suport a la lluita dels palestins a Gaza” contra les poblacions del nord d’Israel, on al voltant de 96.000 persones van ser desplaçades de casa seva. Després de diverses amenaces d’escalada bèl·lica, al setembre, l’exèrcit israelià va llançar una gran ofensiva sobre territori libanès, primer per aire i, a partir de l’1 d’octubre, una invasió terrestre.
Biden celebra l’acord, que té l’aval de la Casa Blanca, i expressa el seu desig de replicar-lo a Gaza
En aquesta última etapa, el Partit de Déu –traducció literal de l’àrab– ha patit els revessos més grans de la seva història en mans dels israelians, que han aconseguit escapçar el grup. Primer, el Mossad va fer detonar els dispositius de comunicació a les butxaques i les mans de 4.000 membres de la milícia, en un pla elaboradíssim que va provocar ferides greus i mutilacions a molts d’ells.
Hizbul·lah també ha perdut en aquesta guerra el seu líder històric, Hassan Nasral·lah, que va morir en un potent atac amb bombes antibúnquer als suburbis del sud de Beirut. El clergue, figura de culte per a la comunitat xiïta libanesa, era als quarters generals de la milícia amb molts dels alts comandants. Pocs dies després, el successor designat, Haixem Siafedin, també va ser assassinat en un altre atac.
