El malson de Mazón

EL PATI DIGITAL

“El malson no s'acaba”. Vicente Moreno, l'entrenador valencià de l'Osasuna, és un dels personatges públics que no s'oblida de casa seva, a Massanassa, ni de les víctimes de la DANA i les tragèdies posteriors. Les crides perquè la desgràcia no quedi en l'oblit haurien d'incloure també aprendre dels errors. Massanassa continua sent avui tendència gairebé un mes després de desbordar-se el barranc del Poio per la mort d'un operari de l'empresa pública Tragsa que realitzava tasques de recuperació a l'escola Lluís Vives al costat d'efectius de l'UME. La desgràcia augmenta a la zona i persisteix el comportament erràtic del Govern de Carlos Mazón.

Horizontal

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, abans de la reunió amb la nova titular de Justícia i Administració Pública, Nuria Martínez, aquest dilluns. 

Ana Escobar / Efe

Després de perdre el combat europeu per impedir que Teresa Ribera fos comissària de Von der Leyen, el PP s'aferra ara a la declaració del comissionista Víctor de Aldama contra el Govern de Sánchez, però les xarxes, com els voluntaris, no s'obliden del fang i són implacables amb l'actuació de Mazón. Una censura que no afecta tots els dirigents populars, especialment els alcaldes, que van ser al capdavant de l'emergència climàtica i ara de la humana.

L'alcalde de Massanassa, Francisco Comes, del PP, assegura, i els avisos a les xarxes de l'Ajuntament ho confirmen, que el centre escolar estava catalogat en vermell després de les inspeccions tècniques. Hi havia risc d'esfondrament, i es va esfondrar. Almenys una estructura exterior que va atrapar el treballador mort. Al contrari, el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, assegura que es van fer “prioritzacions” dels centres i “en cap cas aquest centre no estava qualificat com un centre que es podia esfondrar”. I es va esfondrar.

Esto es insostenible. El ayuntamiento de Massanassa hace un par de semanas ya avisó del peligro de derrumbe del colegio Lluís Vives, en el que ha muerto hoy una persona y al que Rovira, el conseller d'educació, dice que no estaba en nivel rojo. Hay que echar a esta gentuza ya.

[image or embed]

— Jose Vico (@josevico4.bsky.social) 24 de noviembre de 2024, 20:36

“És la ministra qui ha de comunicar a Tragsa quines són les escoles de Massanassa amb risc d'ensorrament?”, es pregunta un comentarista digital. Sobre el terreny també s'acumulaven les preguntes entre els testimonis àvids de sentit comú: “L'escola està per tirar a terra, el que no sé és què feien allà dins, per què no estava precintada i qui els ha dit que hi entressin?”.

Alberto Núñez Feijóo va avisar davant els seus barons -i tots van mirar Mazón- que “no hi pot haver més errors”, però el president valencià és reincident. El 29 d'octubre va arribar a la reunió del centre d'emergències quan l'aigua havia arrasat l'Horta Sud i aquest cap de setmana va canviar a l'esprint una visita al lloc de l'accident a Massanassa per una reunió improvisada a la seu del Consell. Tampoc no va visitar el centre escolar el conseller d'Educació. Evitaven així la ira ciutadana i van ser Susana Camarero i la delegada del Govern central, Pilar Bernabé, les increpades pels veïns exhaustos.

No es podia trobar a falta el tinent general Gan Pampols, que pren avui possessió del càrrec, i es busca Wally: “Algú sap res d'Emilio Argüeso, secretari autonòmic d'Emergències? El 29-O la seva activitat es va reduir a una reunió amb un representant de Festes Taurines. Va aparèixer a les 11 h de l'endemà, quan havia ocorregut la catàstrofe. Ha eliminat el seu perfil d'X”.

Els alumnes del CEP Lluís Vives tornaven avui a les classes després de la DANA. Són 470 alumnes que han estat ressituats a l'antiga facultat de Magisteri de la Universitat de València. El director del centre, Salva Crespo, explicava a Àpunt que durant els primers dies se centraran en l'“acollida”, en la “readaptació dels alumnes” i a garantir que tenen l'atenció que necessiten.

Al cap i a la fi, l'humanista Lluís Vives -que dona nom a l'escola- afirmava que l'educació era el benestar de l'home, basava la tesi de l'educació en funció de les necessitats pràctiques de l'individu, és a dir, que qualsevol coneixement adquirit havia de tenir un final pràctic. A veure si alguns (polítics) n'aprenen i s'acaba el malson.

Lee también
Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...