Els pressupostos de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona es prorrogaran el dia 31 de desembre perquè ni el Govern del president Salvador Illa ni l’alcalde Jaume Collboni n’aconseguiran abans l’aprovació. Illa i Collboni pretenien menjar-se el raïm amb els comptes aprovats, però la seva minoria política i la indefinició dels seus dos socis preferents d’ERC i Comuns han ajornat les intencions fins al 2025.
El president té més dependència de l’aprovació dels comptes que l’alcalde. Illa pot caure si el seu pressupost no rep llum verda del Parlament, com li va passar al seu antecessor, Pere Aragonès. En canvi, Collboni els pot prorrogar perquè la llei municipal no permet l’avançament electoral, tot i que sí que preveu una moció de censura que, en el cas de Barcelona, és inviable per l’antagonisme de les forces de l’oposició.
Per què els Comuns són partidaris de pactar amb el president i no pas amb l’alcalde?
A més, la pròrroga pressupostària a l’Ajuntament tindria poques conseqüències, perquè es parteix d’un pressupost molt ben dotat de 3.800 milions. Això sí, no s’aplicarien les noves inversions o modificacions anunciades, com la pujada de la taxa turística.
La pregunta és qui sortirà políticament perjudicat per impedir l’aprovació dels comptes públics? Si observem el resultat de les últimes eleccions al Parlament, veurem que van ser justament ERC i Comuns els que en van sortir més escaldats. I justament són aquests dos partits els que tenen la clau una altra vegada per frenar o impulsar el pressupost, que és la principal llei d’un govern i que té una directa repercussió en el funcionament dels serveis públics.
Jaume Collboni iSalvador Illaen un recent acte de solidaritat ambValència
Què faran els Comuns? Aquest partit acaba de renovar la direcció, com a resultat del seu mal moment polític. Però, tenint en compte les diferents declaracions dels seus dirigents, podem concloure que hi ha almenys dues línies d’actuació. La del Parlament és més procliu al pacte amb el PSC, mentre que la de l’Ajuntament és clarament hostil a un acord amb els socialistes. Només cal sentir l’acritud de la crítica de la nova líder local Janet Sanz cap a Collboni. No es correspon amb les cessions que l’alcalde està fent als seus antics socis, malgrat que aquests gestos desgasten el govern municipal per no desenganxar-se de les polítiques controvertides dels Comuns.
Sanz sobregesticula perquè necessita forjar-se un lideratge, sabent que porta plom a les ales a causa que l’exalcaldessa Ada Colau va deixar la porta oberta a tornar a ser candidata i va convertir la seva substituta en una interina. Sense oblidar que la nova dirigent comunera, Gemma Tarafa, és regidora del grup municipal que ara presideix Sanz. Qui mana més? Ja ho veurem. Tarafa té una línia dura amb el PSC que complicarà qualsevol acord.
Per què els Comuns són tan bel·ligerants a Barcelona? Potser perquè somien de tornar a desbancar els socialistes de l’alcaldia, ja que només els separen 342 vots, mentre que la presidència de la Generalitat la veuen inabastable. I és que els Comuns tenen un gran dilema a Barcelona: intentar influir en el govern i introduir algunes de les seves propostes, pactant amb el PSC, o seguir en la seva línia dura d’oposició, en espera de la següent oportunitat electoral, el 2027.
Per la seva banda, ERC decidirà el seu futur a partir del resultat del congrés de dissabte, en què elegiran el nou líder, tot i que hi podria haver una segona volta al desembre. La federació barcelonina del partit és favorable a entrar al govern de Collboni per reconstruir un espai polític minvat des que va perdre la meitat dels regidors l’any passat. Però el nou líder nacional decidirà. Així doncs, entre uns i d’altres, els pressupostos es menjaran el torró en un calaix.
