La democràcia està d’aniversari i són més de nou dècades. Va ser un 19 de novembre, el del 1933, quan les dones van votar a Espanya per primera vegada en unes eleccions generals. Hi va haver llavors qui va vaticinar que elles, suposadament dominades pel clergat, impulsarien un triomf de la dreta que va acabar tenint lloc. Però va ser el sistema electoral el que va castigar l’esquerra, per presentar-se desunida. No el vot femení. Encara més, des de la recuperació de la democràcia, amb dades segregades, s’ha comprovat que les dones han exercit de manera consistent un vot més progressista que el dels homes. Aquest registre era poc perceptible en els vuitanta, però ha anat a més i elles decideixen governs, com a les últimes generals, el 2023. I les que més voten opcions progressistes són les més joves, les de la generació Z. Elles poden ser el futur de l’esquerra.
Com és natural, al bloc de les dones hi ha grans diferències, però el PSOE és el partit que més obté aquest vot. El politòleg Paco Camas, director d’investigació d’ Opinió Pública d’ Ipsos, constata que en els últims 50-60 anys, a Espanya i a països de l’entorn, les dones han mostrat una tendència a votar partits de centreesquerra i socialdemòcrates. A Espanya aquest registre és significatiu des dels anys noranta. “I a partir del 2019 la bretxa de gènere s’incrementa i hi ha entre el 5% i el 8% més de dones que d’homes en l’electorat d’esquerra”, detalla.
Definir per què el vot de les dones és més de centreesquerra continua sent matèria d’anàlisi política. “Sol ser qüestió d’interessos i valors. Aquests partits tenen un plantejament més reformista i menys radical, que defensa la igualtat i un Estat de benestar fort i és més atractiu per a les dones”, assegura l’investigador d’ Ipsos. En les enquestes, és una constant de fa dècades que elles es mostren més preocupades per àmbits com la salut o l’educació, mentre que els temes d’índole política inquieten més els homes.
“Als sondejos, elles tenen més respostes indecises; a ells els costa de dir ‘no ho sé’”
Una altra raó, indica, és que les dones són en general més conservadores, no en l’àmbit ideològic, sinó per la seva personalitat: “Són menys proclius a votar partits nous. Es va veure amb Ciutadans i Podem. Requereixen més temps per fer confiança a aquests partits o a lideratges que desafien l’ordre establert. A causa de la socialització de gènere, factors culturals i altres s’associa amb més aversió al risc”, assenyala.
En particular el cas de Podem és simptomàtic, indica la politòloga Silvia Claveria . “Quan van sorgir els nous partits vam veure que les dones no els votaven tant com els homes. En general a elles els costa més canviar. Però Podem va ser una gran paradoxa perquè no tenia el vot de les joves que es declaraven d’esquerres i que eren el perfil de votant d’aquest partit”, assenyala. Passat un temps no va arribar l’esperat equilibri de gènere en aquest electorat i va ser perquè el tipus de lideratge de Pablo Iglesias , molt masculinitzat, causava bastant de rebuig en les dones”, explica la professora de Ciències Polítiques de la Universitat Carlos III.
Un altre element diferencial entre els dos sexes, relatiu al comportament electoral i altra vegada vinculat a la personalitat, és la major capacitat de les dones per contestar una pregunta amb un “no sé”, mentre que els homes tenen molts problemes per admetre que no tenen ni idea d’alguna cosa. Així, en les enquestes prèvies a les eleccions, “les dones tenen respostes més indecises, tot i que després els dos sexes voten en la mateixa proporció, i això no sempre es té en compte a l’hora de fer prediccions”, adverteix Claveria .
“Les dones són menys proclius a votar partits nous, ja es va veure amb Podem i Cs”
Hi ha partits més d’homes, com Vox, i altres més de dones, com el PSOE, mentre que al PP i Sumar està més equilibrat, resumeix a grans trets el politòleg Oriol Bartomeus. Però cal atendre les edats. En els últims anys, els grups més joves, de fins a 30 anys, mostren opcions de vot molt distanciades entre els dos sexes i també en difereix la manera d’actuar, afirma.
El sexe és un factor explicatiu en aquestes edats. Bartomeus, que dirigeix l’ Institut de Ciències Polítiques i Socials ( ICPS), diu, en aquest sentit, que la quarta onada del moviment feminista a partir del 2018 ha impactat de manera molt diferent en nois i noies. Una part significativa d’homes joves viu un rebot davant l’ avenç del feminisme, indica, que es veu alimentat per una sèrie d’instruments lligats a la comunicació digital, com blogs o podcasts, que conformen l’anomenada masclesfera , que els subministra un discurs masclista i antifeminista.
“Això ha propiciat que les noies siguin cada vegada més feministes i se situïn en terrenys més de l’esquerra i el progrés, i ells siguin cada vegada més masclistes i acabin en zones més de reacció i conservadores”, afegeix. I és un fenomen global.
Les més joves de 30 anys van salvar el PSOE el juliol del 2023 i van evitar un govern PP-Vox”
En aquesta línia, Bartomeus indica que en les eleccions generals del 2023 les joves van tenir un paper clau per impedir un govern de la dreta. “Va tenir lloc una mobilització d’última hora molt significativa de dones menors de 30 anys a favor del PSOE. D’alguna manera, en l’última setmana, segurament després d’haver-ho pensat molt, decideixen fer un vot estratègic a l’esquerra”, detalla. Aquestes joves, que segurament quatre anys abans van votar Unides Podem i possiblement són sentimentalment més pròximes a aquest partit, explica, davant la possibilitat d’una majoria de la dreta decideixen votar l’opció de l’esquerra que podrà frenar la formació d’un govern PP- Vox. “I aquestes són les que salven el PSOE l’última setmana de campanya”, assegura.
