Sembla que el sentiment d’indignació i malestar de la ciutadania per la lenta actuació dels poders públics en la tragèdia de València ha servit com a estímul. Pedro Sánchez va anunciar ahir el desplegament més gran d’efectius militars i policials “que s’hagi fet mai al nostre país en temps de pau” i es va oferir a donar a la Generalitat Valenciana tots els recursos i l’ajuda que necessiti per superar aquesta crisi. A la tarda, després de diverses hores d’espera, Carlos Mazón li va prendre la paraula i li va sol·licitar una llarga llista de peticions que incloïa la participació de set ministres de l’Executiu en uns anomenats grups de resposta immediata. Va ser una decisió no consensuada amb el Govern central, i ja veurem finalment els ministres que s’incorporen per a aquesta tasca.
Però és clara la voluntat de l’ Executiu d’ajudar la Generalitat en tot el que sigui possible, sense assumir, però, el control total amb una activació de l’estat d’emergència nacional, tal com li ha demanat el PP. Mazón és el màxim responsable, per a les coses bones i per a les dolentes, i el que vol Sánchez és que quedi clar que la direcció de la gestió de la crisi és competència del Govern autonòmic, però que ell no regatejarà ni un sol recurs a la Comunitat Valenciana.
Aquesta crisi serà molt llarga i tindrà conseqüències polítiques, i segurament penals, però encara no som aquí. Queda encara molta feina per fer. El desplegament de l’ exèrcit, per fi, és total, i l’UME va arribar ahir ja a tots els pobles afectats, després de l’estira-i-arronsa entre les dues administracions. Un exemple de la implicació total dels militars és la del mateix tinent general Francisco Javier Marcos, màxim responsable de l’UME, que va haver de canviar-se fins a tres vegades de roba després d’enfangar-se per veure en directe la tasca dels seus soldats.
Ara es tracta de treballar bé i de manera coordinada, tot i que encara hi ha aspectes a millorar, com l’actualització del nombre de víctimes mortals, que a l’hora de tancar aquesta edició era un misteri. Tant de bo no es compleixin les pitjors previsions, però el nombre de desapareguts és massa alt per poder ser optimistes.
