“Amb un avís a temps, s’haurien salvat bastantes vides”

Jorge Olcina ( Alacant, 1966), catedràtic de Geografia a la Universitat d’ Alacant, és considerat un gran expert en ordenació del territori, climatologia i riscos naturals. Ara, en el context de la gran tragèdia causada per la DANA, reivindica la idea de portar la cultura de la seguretat i l’emergència al món educatiu, sobretot a les zones mediterrànies. “La gent no sap què cal fer en cas d’alerta”, diu.

Alerta

Caldria avançar cap a sistemes d’avís com els dels EUA pera huracans”

Eren evitables tots aquests estralls?

Quan cau una tromba de 500 litres en poques hores i l’aigua circula per rius i barrancs de manera torrencial, indiscutiblement hi ha danys econòmics. A Espanya, no hem tingut gaire respecte pel curs fluvial fins a època molt recent. Però amb un avís a temps a la població i recomanacions de no sortir de casa o suspensió d’activitats, laborals fins i tot, segurament es podien haver salvat bastantes vides humanes.

Hi va haver una bona predicció meteorològica?

La predicció de l’ Aemet va ser encertada i va ser en el marge d’error que hi pot haver en aquesta mena de situacions atmosfèriques, que són de difícil predicció en l’escala local. Saber quant pot ploure i on plourà de manera exacta és complicat. Es va donar aquesta alerta roja i es va encertar en el pronòstic d’una pluja forta i al territori que es veuria afectat.

Llavors què va passar?

L’error els últims anys és que aquests missatges no arriben ràpid a la població. Passen un filtre dels mecanismes de Protecció Civil i no arriben amb prou celeritat al mòbil dels ciutadans, que és a qui haurien d’arribar de manera ràpida. Molta gent no s’assabenta que s’ha decretat una alerta roja i que no pot sortir de casa.

Canvis

“Necessitem protocols estrictes, amb informació directa d’avisos al ciutadà”

Hi ha d’haver algú que n’informi, Protecció Civil...

Espanya està implementant
un sistema europeu d’avisos
a la població per al cas d’emergència, però tot va molt lent. Hauria d’haver estat activat des de fa temps i funcionar com un rellotge.

I què proposa?

Vista la intensitat i violència a què estan arribant aquests fenòmens atmosfèrics en zones d’ Espanya, caldria tendir cap a sistemes d’alertes com els que hi ha als Estats Units per a huracans o tornados. En aquests casos, si es decreta el nivell màxim d’alerta, la Guàrdia Nacional et treu de casa o et confina durant un temps. Davant situacions d’alt risc, caldran els efectius de les forces de seguretat de l’ Estat i de Protecció Civil, perquè s’avisi directament la població amb sistemes de megafonia en cotxes i altres sistemes, o es bloquegin les sortides de les poblacions limitant la circulació a l’estrictament indispensable per protegir les urgències i coses així. Estem veient que la gent intenta continuar fent la seva vida normal, tot i que s’hagi decretat una alerta roja.

Quins elements singulars ha tingut aquesta DANA?

Ha estat de grans dimensions, i de difícil localització en la seva àrea més inestable fins que dimarts va arribar a València. I a això s’hi uneix un mar Mediterrani cada vegada més calent, que transfereix molta quantitat d’energia i que és determinant perquè els núvols que s’estan formant moguin molta energia, molt de vapor d’aigua i descarreguin de manera intensa.

Vostè diu que està canviant la manera de ploure al litoral mediterrani. En què es nota?

Es nota no tant en la quantitat de la pluja, sinó en la intensitat; parlem d’aiguats que en tot just una o dues hores deixen 200 litres o més. I cap territori no pot gestionar això mitjanament bé.

Què ha fet que sigui un succés tant virulent?

En destacaria dues coses: per una banda, la massa de fred era bastant freda per a l’època de l’any i per tant el grau d’inestabilitat era important; però,
després, en la base, teníem
un Mediterrani amb 23ºC o 24ºC a finals d’octubre. I ha estat determinant.

És el canvi climàtic?

Necessitem una anàlisi assossegada de tot això. Però hi incideix l’escalfament de les aigües del mar Mediterrani, que acumula grans temperatures els mesos d’estiu i que es prolonguen fins a mitjans de tardor. I això estén la possibilitat que passin fenòmens tan adversos com els que hem viscut. Alguna cosa està canviant, no són les gotes fredes d’abans.

Quina reflexió ha de fer el món de l’urbanisme?

Que no es pot construir en qualsevol lloc i que cal respectar la dinàmica de la natura, especialment els cursos fluvials. En èpoques antigues es respectaven aquests cursos fluvials perquè se sabia que podien tenir un comportament agressiu o torrencial; però des dels anys seixanta,
l’ésser humà ha intentat ocupar qualsevol espai sense respecte cap al funcionament dels cursos fluvials. I aquí en tenim les
conseqüències.

S’ha après en la planificació territorial més recent?

Només des d’època recent la llei obliga a fer mapes de risc per saber si es pot construir o no en un lloc. Però a Espanya hem construït molt i malament des dels anys seixanta, des del primer boom turístic i fins al boom immobiliari del 2000-2008.

Quines lliçons extreu de tot el que ha passat?

Hem d’establir protocols millors i molt més estrictes. És el més urgent. La informació i comunicació directa de l’alerta al ciutadà no pot quedar en mans dels cossos tècnics, sinó que ha d’arribar al ciutadà directament.