Administració que funcioni
En una economia eficient, si dones oportunitats, els millors les aprofiten. No importa on hagin nascut. I així generen ocupació i riquesa. El Nobel Card va obtenir el premi per demostrar que els treballadors immigrants no redueixen el salari dels locals. No vol dir que calgui augmentar la immigració sense límits; però mexicans emprenedors, per exemple, creen constructores a Califòrnia que generen demanda i prosperitat. Per aconseguir-la les institucions han de ser també eficients (per això els mexicans les munten als EUA i no a Mèxic) i no trigar mesos –com aquí– a concedir un permís d’obres. També va demostrar que un salari mínim conforme al valor que crea millora el de tots, inclosos els beneficis empresarials. I que el nivell d’educació d’un país (no de titulitis ) en determina la prosperitat.
Al taxista local el perjudica la competència d’immigrants?
El problema real per a un taxista espanyol és Uber i altres plataformes. El que hem demostrat amb la nostra investigació és que els immigrants no treuen els llocs de treball als locals.
Com més treballem tots, més ocupació creem per a tothom?
Així és. El mercat de treball no és de suma zero. No hi ha, diguem-ne, mil llocs de treball i que si venen 500 immigrants que treballen més barat treuen la feina a 500 locals; l’economia no és tan simple.
Alguns ho veuen així.
Si ho investiguessin, veurien que, en realitat, els nous treballadors generen nova demanda i consum, que crea més llocs de treball...
I si venen 5.000 periodistes argentins a Barcelona?
És l’excepció. Aquest efecte de suma zero es nota en àrees molt concretes d’especialització. Si arribessin aquí de cop milers de professors de matemàtiques russos a treballar per un sou més baix... potser sí que altres professors locals perdrien la feina.
Com es crea ocupació si cada vegada venen més immigrants a treballar?
A Berkeley ho puc veure cada dia: un mexicà que va arribar com a obrer es forma com a constructor i, com que parla anglès i espanyol, contracta un equip d’altres mexicans eficients que creen una oferta de construir bé a bon preu que no existia.
Com la creen?
Com que ofereixen la possibilitat de reformar la teva casa de forma barata i eficient, més i més residents inverteixen en els seus habitatges. I aquestes reformes generen ocupació, riquesa i més impostos. Si dones oportunitats de millorar en una economia oberta, molts les aprofiten.
Aquí pots passar-te mesos i fins i tot anys per aconseguir un permís d’obres.
Els països amb institucions transparents i eficients generen prosperitat compartida; els que no, s’empobreixen.
I si el govern imposa un salari mínim, no es destrueix ocupació?
També demostrem que no. A Nova Jersey es va imposar un salari mínim en les empreses de menjar ràpid i vam comprovar que, al contrari del que dictava l’ortodòxia imperant, augmentar-lo no generava atur.
I aquesta demostració és vàlida per als mercats de tots els països?
Ho és. Però, quan ens van donar el Nobel després de demostrar-ho, la majoria dels economistes van creure que havíem falsificat les dades. Estaven convençuts que, si apuges els salaris obligatòriament, moltes empreses no poden ser rendibles, tanquen i es perd ocupació.
I què és el que succeeix en realitat?
De nou l’economia no es pot analitzar de manera mecanicista. És molt flexible. Un salari mínim coherent amb el valor creat incrementa la productivitat i l’eficiència del sector. Trenta anys després, altres investigacions també ho van demostrar.
També ha estudiat vostè els efectes enriquidors de l’educació.
La gent tendeix a pensar en l’ economia com un sistema molt més rígid del que és. I quan la fas oberta, flexible i plena d’oportunitats, la gent, començant pels més treballadors i emprenedors, sol aprofitar-les si les institucions no entorpeixen les ganes de prosperar.
Prosperen més els més ben educats?
I quan prosperen els millors, prosperem també tots. L’educació és, diguem-ne, l’accelerador d’aquesta dinàmica.
No s’ha de confondre educar i titulitis ?
La història demostra que l’avantatge econòmic dels EUA s’ha basat en el seu avantatge educatiu sobre la resta del món.
O en la seva capacitat d’atreure talent ja format d’arreu d el món?
Després de la II Guerra Mundial el món estava destrossat i nosaltres, intactes i amb la majoria de la població molt educada.
Per això el boom nord-americà?
Va durar 60 anys, fins que el Japó, la Xina, Corea... Àsia va començar a tenir professionals ben formats. I els europeus, també.
Avui molts americans qüestionen la utilitat d’anar a la universitat.
S’ha convertit en una línia de divisió política inversa a la tradicional. Abans estudiaven més els republicans; avui és al revés. La dreta populista ridiculitza els doctorats.
Per què?
Saben que molts votants tenien una bona feina industrial sense tenir una bona educació. Però això s’ha acabat. Avui l’economia digital que fa prosperar Amèrica exigeix als seus fills un alt nivell educatiu per viure com els pares. I aquest malestar...
Let’s make America great again?
Per això envejo els europeus que encara tenen partits que no són d’esquerra ni dreta populista.
