El Govern prepara l’agència tributària per cobrar els impostos a Catalunya

La implementació del principal acord que va fer possible la investidura de Salvador Illa com a president, el del finançament singular de Catalunya, passa per re­forçar l’ Agència Tributària de Catalunya (ATC), l’organisme tributari creat el 2007 i que actualment recapta els impostos propis i alguns de cedits, com el de transmissions patrimonials, el de successions, el de donacions, i el de patrimoni. El pla acordat entre el PSC i ERC és que Catalunya recapti en un futur sense determinar tots els impostos que es paguen a Catalunya, començant per l’IRPF el 2026, per això ahir el president va anunciar la seva intenció de multiplicar per quatre la capacitat i els recursos de l’ATC.

En la primera sessió de control al nou Govern socialista, celebrada ahir al Parlament, Illa va assegurar que “aviat hi haurà avenços” en matèria de finançament, i va situar la posada en pràctica de l’acord amb ERC en un doble pla: el tècnic i el polític.

En el primer, el president va provar d’acontentar les demandes de “concreció” que li havia reclamat el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, assegurant que “s’hi està treballant” i “s’estan nomenant responsables” per “dimensionar” fins a “multiplicar per quatre” els recursos de l’ATC.

L’entitat catalana compta en l’actualitat amb 855 empleats i un pressupost que supera els 92,4 milions d’euros, davant els 4.000 funcionaris de la Hisenda estatal que treballen a Catalunya. Perquè l’organisme pugui arribar a complir el paper que li atorga el pacte d’investidura, haurà d’adquirir una “musculatura” de personal i tècnica de la qual ara està lluny.

Fonts d’ Economia assenyalen que l’única manera que l’organisme adquireixi la dimensió necessària és a través de l’absorció de bona part dels treballadors de la Hisenda estatal que actualment treballen a Catalunya, amb les consegüents dificultats ateses les diferències laborals que hi ha amb els treballadors de la hisenda catalana, per no parlar dels recursos tècnics d’uns i d’altres. Al·leguen que amb el consorci tributari que proposava inicialment el PSC les dificultats no serien de la mateixa magnitud i posen com a exemple el traspàs de Rodalies, per al qual el Govern central i la Generalitat van acordar la creació de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya, en què un conveni de col·laboració amb Renfe assegura la mobilitat laboral i el manteniment dels drets adquirits.

Illa es compromet a desplegar el règim sancionador en matèria de lloguer “com més aviat millor”

De moment, el Govern ha elegit Josep Manel Rosón com a secretari d’ Hisenda, però encara no ha anunciat el nom del nou director de l’ATC. I en matèria de personal, de moment només està previst complir la convocatòria ja prevista des de l’abril, de 50 places.

En tot cas, Illa va assenyalar ahir la seva “plena confiança en la capacitat tècnica del repte que ens hem plantejat”, un repte “ambiciós”, va assegurar, convençut que el finançament sin­gular “no és qüestió de privilegis, sinó de justícia”.

En el pla polític, el president i Jové van coincidir a reclamar a Junts la seva implicació directa en aquest objectiu. El republicà va instar els postconvergents a aconseguir una “majoria política sòlida” en lloc de “caure en maniqueisme per no haver-ne estat protagonistes”, perquè “amenaçar de bloquejar la possibilitat de tenir la clau de la caixa té molt poc sentit patriòtic”, a més de ser “ridícul”.

Illa va incidir en el missatge, però amb un altre to, i va reclamar que “col·laborem tots” en aquesta qüestió. “Si volem mi­llores per a la sanitat, l’educació, la llengua, la investigació... hem d’estar més centrats en això i menys en qui ho ha acordat”, va alliçonar el president, que va posar el focus sobre Junts quan va reclamar que “tots els grups amb capacitat d’ajudar que això tiri endavant al Congrés s’hi sumin”.

Junts va dedicar el seu torn a criticar un “govern feble, sense credibilitat i sucursalista”, a retreure les votacions del PSC amb Vox i el PP al Parlament, i a lamentar que Illa “es dediqui tot el dia a passejar amb el rei d’ Espanya i amb Pedro Sánchez”. En això també hi va incidir la portaveu de la CUP, Laia Estrada. El president es va mostrar contrariat per aquestes acusacions el dia després d’haver de desmentir la possibilitat de donar suport a una moció de censura contra Sán­chez, però va tornar a estendre’ls la mà: “Tant de bo des del seu grup puguin ajudar que el país avanci, així ho espero i desitjo”.

El president creu que caldrà “multiplicar per quatre” la capacitat de l’organisme tributari

Per la seva part, els comuns van tornar a reclamar al cap del Govern concrecions en matèria d’habitatge. Més enllà de la construcció de pisos públics, la líder del grup, Jéssica Albiach, va exigir a Illa l’aprovació d’un règim sancionador i la creació d’un cos d’inspectors per complir la llei d’Habitatge en matèria de lloguer, i va avisar que d’això dependrà el seu suport als pressupostos. El president va recollir el guant i va assegurar que desplegarà “com més aviat millor” el règim sancionador, de manera que “qui se salti la llei tindrà la sanció corresponent”.