Gemma Nierga (La 2, Ràdio 4) entrevista Laura Borràs, presidenta de Junts, que, d’entrada, li deixa anar una obvietat: “Els congressos dels partits no interessen gaire perquè són interns”. Borràs practica una eloqüència arborescent, que obliga els seus interlocutors a estar atents i que dignifica l’ús d’un català rigorós en un àmbit –la política– que acostuma a devaluar-ne l’eficàcia i la riquesa lèxica. Parlant del congrés de Junts, Borràs diu que no s’hauria de centrar tant en el “ball de cadires” com en el “ball d’idees”.
Nierga, que té la capacitat d’estar atenta un dilluns a les vuit del matí, li diu que són dos balls perfectament compatibles. Parlant de l’estructura B d’ERC (“amb B de barroeria”, diu), Borràs la defineix com un recurs execrable i recorda quan es van fer circular uns bitllets de 200 euros amb la seva imatge i la inscripció de “corrupta”. Sobre l’1 d’octubre (avui setè aniversari), torna a subratllar la repressió i l’espoli fiscal i, qui sap si per compensar, admet que els independentistes tenen el mal costum, en comptes de treballar per sumar, de barallar-se i restar.
Trump no solament insulta Harris, sinó que es reafirma en els insults
A esRadio, Federico Jiménez Losantos compara els aficionats ultres i encaputxats de l’Atlètic de Madrid
amb els seguidors de Benito Mussolini i torna a batejar el Barça com “el Farça de Negreira”. A Losantos l’escandalitza que l’entrenador i el capità de l’Atlètic negociïn amb els delinqüents de la grada per veure si el partit contra el Madrid es podia reprendre. Losantos no perd l’ocasió de comparar el “ futbol d’esbirros” amb el govern de Pedro Sánchez, que també negocia amb
encaputxats.
A Els matins (TV3) munten una taula d’experts en política internacional que ajuda a digerir l’actualitat. Parlant del Líban, el mestre Tomás Alcoverro el defineix com un “país rocambolesc”. En subratlla la increïble capacitat de sobreviure en circumstàncies adverses i, per si no havia quedat prou clar, afegeix que si algú viatja avui a Beirut també hi trobarà molta “gent que balla, canta i folla”. Alcoverro sempre s’esforça per, des del coneixement i els vincles obertament
sentimentals, aportar detalls i punts de vista que fugen de l’èmfasi generalitzat de dramatisme i de la denúncia, sovint gregària i pamfletària, de sofà i de sermó.
Als EUA, les declaracions de Donald Trump sobre Kamala Harris (l’ha definit com a “discapacitada mental”) generen un corrent unànime de repulsa. Trump no solament no es dona per al·ludit, sinó que, per reafirmar-se, explica que ell es considera –no deu tenir àvia– una persona intel·ligent. Les afirmacions de Trump i dels que com ell s’atorguen el privilegi d’una intel·ligència que no sempre demostren em recorden aquella màxima de Paul Valéry: “Intel·ligència: facultat de reconèixer l’estupidesa”.