De vegades convé recórrer a la saviesa de les àvies per entendre-ho tot. La meva amama no tenia ni idea de futbol però hauria pogut analitzar l’actualitat del Barça només amb dites populars. Una de les seves preferides, atacava els còrvids desagraïts. “Cria corbs i et trauran els ulls”, deia. Si Laporta va començar la setmana cobrant factures (“ Flick és un home que no busca excuses, que s’arregla amb el que té”), aquesta setmana Pedri va tirar floretes a la feina física amb l’alemany en un dard indirecte als entrenaments lleugers amb Xavi Hernández. Abans havien fet comentaris en la mateixa direcció jugadors com ara Lewandowski o Raphinha. És cert que a Xavi, a qui cal agrair-li que foguegés Lamine Yamal, Cubarsí i Fermín perquè ara siguin el que són, ningú no li va retreure la preparació física quan va guanyar la Lliga, però si hagués estat jutgessa de l’assumpte, la meva àvia hauria dictat sentència amb art refranyer: “Qui a bon arbre s’arramba, bona ombra el guarda”, hauria deixat anar tan contenta. I Xavi hauria sortit perdent.
Quan va fitxar pel Barça, l’etern 6 culer es va emportar de Qatar el seu equip de confiança i un preparador físic amb una experiència de poc quilometratge. Abans d’arribar a Can Barça, Iván Torres, amb qui Xavi va estar tres anys a l’Al-Sadd qatarià, tenia com a grans fites al currículum haver estat el responsable de la preparació d’equips xipriotes com ara l’ AEK Làrnaca i l’ Apoel de Nicòsia o la selecció sub 23 de Bahrain, a més de vuit mesos al Leeds anglès. Sembla poc per arribar al vestidor d’un dels clubs més grans del món.
Julio Tous, actual preparador físic de Flick, està considerat undels millors
Al contrari, Julio Tous, actual preparador físic de Flick i que ha estat un fitxatge estratègic del club, està considerat un dels millors del món de la seva especialitat. La seva trajectòria és un deu. Després d’arribar uns mesos al Barça amb poc més de 30 anys, on els seus mètodes innovadors van ser ben acollits per pesos pesants com ara Luis Enrique i Puyol, Tous es va forjar un nom al Sampdoria i el Saragossa abans de fer el salt a equips d’elit indiscutible: Juventus, Chelsea, selecció d’ Itàlia, Inter de Milà i Tottenham.
Ja em perdonareu els lectors perquè qui escriu aquesta columna no té la més mínima idea de preparació física i tot just executa a la perfecció l’exercici d’aixecament de porció de pizza els divendres a la nit, però sí que sembla evident que albergar-se sota un castanyer frondós proporciona més ombra que asseure’s sota un llimoner de tronc jove.
I ja que he obert el refranyer, la meva àvia, més llesta que una guineu, hauria sabut afinar el tret amb un altre dels seus favorits. “Res no és més encomanadís que l’exemple”, repetia.
Potser, veient que apostar per un preparador físic d’elit dona resultats, al club decideixen fer el mateix amb la directiva.
