El jove Rubio ens dona una pista
Anàlisi
Pedro Sánchez comença el curs polític a l’ofensiva. La setmana passada va anunciar l’ avançament del 41è congrés federal del PSOE. Es farà al novembre a Sevilla, un any abans de la data prevista pels estatuts. Un avançament que preten alinear i disciplinar el partit després d’un cicle electoral en què el PSOE ha perdut quotes de poder territorial importants (les eleccions locals i autonòmiques del maig del 2023), i ha aconseguit mantenir el Govern central (les arriscades eleccions generals del juliol del 2023) pactant l’amnistia amb Junts i un esbós de semiquota catalana amb Esquerra Republicana.
Convoca congrés i reorganitza el seu equip. Situa JoséLuis Escrivá al Banc d’Espanya, el substitueix en el delicat front de les indústries digitals per un home de la seva total confiança, Óscar López , i nomena un nou cap de gabinet. Atenció a aquest nomenament.
El nou cap de gabinet a la Moncloa és un especialista en l’estudi de tendències
Diego Rubio Rodríguez ( Càceres, 1986), llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb estudis a la Sorbona i Oxford, és el nou cap del gabinet. Trenta-vuit anys, sense carnet del PSOE.
Sánchez va arribar al Govern espanyol el 2018 amb un independent al seu costat, Iván Redondo , el seu primer cap de gabinet a la Moncloa. Tres anys després va ajustar la relació amb els notables del partit col·locant al capdavant de l’oficina presidencial Óscar López, i en segon pla, l’exdiputat Antonio Hernando. José Blanco, antic número dos del PSOE, avui al capdavant d’una influent consultoria a Madrid, era feliç: Sánchez, López i Hernando, un altre cop junts. Tots tres havien estat els seus ajudants a la secretaria d’organització del PSOE. Tres anys després Sánchez torna a dibuixar el cercle i col·loca altre cop un independent al capdavant del gabinet.
Quines són les virtuts d’aquest independent? Un acadèmic de poc menys de quaranta anys substitueix un home molt més veterà, amb molta experiència política, s’escrivia ahir a Madrid. Vist així es podria arribar a la conclusió que un innocent professor d’història sense gaire experiència es fa càrrec del poderós aparell de la Moncloa, molt més important que un ministeri, en un moment difícil per al Partit Socialista. Rubio prové de l’equip format per Redondo. Va ser fitxat el 2020 per dirigir un equip de prospectiva: l’estudi del que ve. L’estudi d’allò que encara no es veu. La seva especialitat és dibuixar escenaris de futur i convertir-los en discurs polític. És un intel·lectual de la política connectat amb les joves generacions. I això ens dona una pista.
Salvador Illa , a la presidència de la Generalitat. El Consell General del Poder Judicial, desbloquejat, amb presidència progressista. Un jove narrador de la política al capdavant de l’oficina de la Moncloa, i un discurs que deixa Sumar sense espai. El discurs d’inici de curs pronunciat ahir per Sánchez.
L’esquema PSOE-Sumar del juliol del 2023 comença a estar amortitzat. Sánchez pensa ara en el Zapatero del 2008 i té
una xifra al cap: el 35%. Aplegar la major part del vot progressista davant la radicalització i fragmentació de la dreta (altre cop tres ofertes: PP, Vox i la llista d’Alvise), i deixar un cert
espai per a una futura aliança Esquerra Unida-Podem que
segurament s’assajarà a Andalusia el 2025. Sánchez es prepara per resistir i contraatacar. Per aquí van les coses, tot
esperant les eleccions presidencials nord-americanes del 5 de novembre.