Al clàssic del 2 d’abril del 2016, el Barcelona va voler retre un homenatge a Johan Cruyff, mort una setmana abans. El club va decidir que els jugadors dels dos equips entrarien al camp juntament amb nois de la Masia que portaven samarretes d’agraïment a Cruyff en diferents idiomes. A Lamine Yamal li va tocar sortir amb Sergio Ramos. Les imatges al túnel es van fer virals la temporada passada. Marc Bernal va acompanyar Luis Suárez i va posar davant de Messi. Els dos nens del planter tenien vuit anys. Pau Cubarsí, el tercer membre de la generació del 2007, encara no havia arribat. Tres anys després, el juny del 2019, ja amb el defensa vestit de blaugrana, tots tres eren al Sinatra Park de Hoboken ( Nova Jersey) participant amb l’aleví en el torneig de LaLiga Promises, de què es van proclamar campions després de guanyar 6-1 contra el Reial Madrid.
El camí va continuar, van superar sedassos i Xavi en va fer debutar dos. Lamine Yamal va enlluernar i va guanyar l’Eurocopa. A Cubarsí l’esperava la medalla olímpica de París. Fins que dissabte, tot i que encara són menors d’edat, els tres juvenils van ser titulars a l’equip que Hansi Flick va treure durant la primera jornada a Mestalla.
Cada un en la seva línia, com sempre: un tallant els avanços del rival, l’altre creant i elaborant el joc i el tercer desequilibrant a l’àrea i ovacionat per Mestalla. Com si el futbol encara fos un joc per ells malgrat ser a l’elit.
Els tres nois són la millor prova que se succeeixen els presidents, que es deixen sobres, catifes, accions de responsabilitat i herències molt enverinades, però la Masia no falla mai al club quan la necessiten i sempre ha estat important en els moments daurats.
Bernal, com Lamine Yamal, ha estat blaugrana tota la vida, ja que va entrar al club als prebenjamins
Hi ha pocs projectes com els de Lamine Yamal i Marc Bernal, que van entrar al club als prebenjamins. El davanter va ser captat del CF La Torreta, mentre que el migcampista va arribar des de la CE Berga, on va néixer, i el Gimnàstic de Manresa. Han crescut tota la vida al Barça fins que han arribat al primer equip.
Si l’extrem –50 partits la temporada passada– i el central –va arribar a 25 partits a València– ja són habituals, Bernal era un debutant. I no ho va semblar. Té un físic imponent (1,91 metres) i es nota que ha estat capità a les categories inferiors perquè mana al camp, on juga amb fermesa i tranquil·litat. Només va fallar tres passades i va recuperar bastantes altres pilotes. Ja portava alguna cosa de casa, perquè en Toni, el seu pare, va arribar a jugar un partit de la Copa del Rei amb el Júpiter. Tot i això, va demostrar que no cal córrer gaire per estar sempre ben situat.
N’hi ha que diuen que no és casual que Bernal hagi disputat la pretemporada amb el 16 a l’esquena i hagi escollit el 28 per a la primera campanya a l’elit. Són els dos dorsals que va portar Busquets abans de quedar-se amb el 5 després de la retirada de Puyol.
El noi de Berga va compartir centre del camp amb l’homònim Marc Casadó. Tots dos es coneixen bé perquè l’any passat ja eren al filial a les ordres de Rafa Márquez, en què van jugar 31 partits. L’única diferència és que amb Flick el pivot és Bernal i el migcampista de Sant Pere de Vilamajor ara actua d’interior. S’han intercanviat els papers.
Cubarsí, Martín, Marc Bernal, Casadó i Víctor remuntaven fa deu mesos amb el filial contra l’Osasuna B
Casadó és del 2003, com Balde i Fermín, als quals els uneix una gran amistat forjada temporada rere temporada a la Masia des que hi van arribar el 2016 de la Damm. Tots tres són un any més grans que Gavi. Ha renovat fins al 2028 i destaca pel seu desplegament, pressió intensa i sacrifici, a més d’oferir-se sempre com a titular i donar bones passades llargues (5 de 5 a Mestalla, on va acabar esllomat). Instagram sempre dona pistes i a la seva primera fotografia apareix amb Iniesta.
També van debutar amb Flick a la segona part Gerard Martín (22) i Pau Víctor (22), malgrat que ells van ser incorporats a l’estiu del 2023 per jugar al Barça Atlètic i no es poden considerar del planter. Tot i això, el salt és increïble. No s’ha d’oblidar que fa menys de deu mesos, el 29 d’octubre, Cubarsí, Martín, Bernal, Casadó i Víctor, a més d’ Héctor Fort, que es va quedar a la banqueta a València, jugaven a Primera RFEF a casa contra l’Osasuna Promeses. Van guanyar 2-1. Remuntant. Com a Mestalla. La Masia, quin tresor.
