La història autèntica i entrecreuada de Julian Assange i Chelsea Manning supera tota extraordinària fantasia novel·lística, teatral o cinematogràfica.
Programador i activista d’internet, Julian Assange va fundar l’any 2006 el web WikiLeaks i es va convertir en portaveu dels mitjans de comunicació mundials. Va ser llavors quan el soldat Bradley Manning, analista d’intel·ligència de l’exèrcit dels Estats Units, li va fer arribar un cúmul de documents relatius als conflictes afganès i iraquià.
Manning havia descobert actes contra els drets humans per part dels estatunidencs, imatges que, juntament amb moltes altres, van remoure la seva consciència fins a conduir-lo a WikiLeaks perquè fos denunciat. I les biografies d’Assange i Manning es van entrellaçar, tot i que a distància.
La persecució internacional d’Assange ha estat implacable, així com la de Manning, empresonat als Estats Units. Com a l’era clàssica, els culpables no van ser castigats, sinó els missatgers.
El 2013, un tribunal militar va condemnar Manning a 35 anys de presó i a ser expulsat de l’exèrcit amb deshonor. A l’uníson, el soldat es declarava transgènere, demanava un tractament hormonal i que d’ara endavant fos coneguda com a Chelsea. Canvis que van ser legals a partir del 2014. D’una manera o una altra, Manning hauria passat a la presó els millors anys de la seva vida si no hagués estat que, el 2017, Barack Obama li va commutar la pena i va ser alliberada al maig.
L’atzar d’Assange ha estat un altre. Perseguit, acusat de violador fins que Suècia va arxivar la causa el 2017, asilat a l’ambaixada de l’Equador a Londres el 2012 i expulsat el 2018, empresonat al Regne Unit en una presó d’alta seguretat. Fins que el juny passat Assange va acordar amb els EUA declarar-se culpable d’espionatge i obtenir a canvi la llibertat.
Un argument que sobrepassa tota ficció. Activisme, impunitat per als culpables, presó per als denunciants, infundis i un canvi de sexe inesperat. Obama va exonerar Manning, durant el mandat de Biden ha estat alliberat Assange. Més enllà de la política hi ha els bons sentiments.
Lee también
