De tot menys plàcid. Suat, sofert i demanant l’hora. Com un mal de queixal. Així va ser el triomf espanyol contra l’ Uzbekistan en la seva estrena. Un debut victoriós gràcies a un gol de Sergio Gómez, que abans havia fallat un penal. Alleujament per als homes de Santi Denia, que segur que trigaran temps a oblidar el cos a cos constant a què els va sotmetre un rival irreductible.
Uzbekistan- Espanya. Dit així no té gaire suc, però el matx va ser un assaig general per a l’organització. Es tractava del primer partit a París en aquests Jocs i del primer esdeveniment olímpic d’estiu amb públic des de la cerimònia de cloenda de Río, el 21 d’agost del 2016. La pandèmia va impedir la presència d’espectadors a Tòquio i els aficionats, l’ànima d’una cita olímpica, van tornar al Parc dels Prínceps, escenari clàssic, amb galons i amb el president de la FIFA, Gianni Infatino, a la llotja. Els seguidors no van tornar omplint el recinte, és cert, però sí que n’hi havia prou per començar a greixar la maquinària dels voluntaris, de la seguretat i també del càtering i el marxandatge. “Només cash, no van les màquines”. Això sí, amb algun problema com ara no poder cobrar amb targeta.
Al Parc dels Prínceps, el públic va tornar als Jocs en un bon nombre i amb entusiasme
Aliens a aquestes circumstàncies, en la sobretaula i sota una calor tolerable, la selecció de Santi Denia es va presentar amb els tres blaugrana en l’onze ( Eric Garcia, Pau Cubarsí i Fermín) i altres vells coneguts del planter barcelonista, com ara Arnau Tenas, Miranda o Abel Ruiz, recent fitxatge del Girona. Davant tenien un rival desconegut com l’ Uzbekistan, equip en el sentit literal de la paraula.
De fet, és una selecció que ha disputat com un conjunt més la Lliga del seu país, per acoblar-se. Fins amb 40 partits a l’esquena van arribar als Jocs després d’haver acabat el seu campionat en quarta posició. Aquesta circumstància es va notar, almenys pel que fa a solidaritat, esperit de sacrifici, ímpetu i voluntat.
Animats des de la grada pels seus paisans, els uzbeks es van plantar al camp espanyol per curtcircuitar la sortida de pilota. Cubarsí es mostrava dubitatiu, Pablo Barrios era incapaç d’agafar el mànec, Abel Ruiz vivia en un atol i Fermín sortia disparat en els xocs. No és que l’Uzbekistan inquietés Arnau Tenas, porter del PSG i que, per tant, jugava al seu estadi, però almenys no patia.
El partit s’espessia, complex de mastegar, i Denia es desesperava. Però en la primera ocasió Espanya es va avançar. Sergio Gómez va servir una falta lateral, Abel Ruiz la va prolongar amb el cap i Marc Pubill va entrar al segon pal per trobar la xarxa. El lateral manresà de l’ Almeria feia el 0-1, que havia d’asserenar el conjunt espanyol. Però no va ser així. El gol en contra no va apagar l’energia de l’ Uzbekistan, que va continuar forçant faltes, rondant l’àrea de Tenas i no deixant respirar Eric Garcia i Cubarsí.
I ja se sap que quan la pilota està a prop de la teva porteria pot haver-hi accidents. En l’afegit l’ àrbitre va ser reclamat pel VAR perquè revisés una acció de Cubarsí, substituït al descans. Confusa i agafada pels pèls, però l’àrbitre es va decantar per decretar penal.
Shomurodov no va perdonar i es va arribar a l’entreacte amb empat. Espanya havia ensenyat poques coses. Se la veia inconnexa. Però el pas pels vestidors va actuar com una centrifugadora per a Espanya, que es va espavilar i va mostrar per fi la seva superioritat. Va entrar per les bandes, va combinar i va trepitjar àrea. Així és com va arribar el penal que va patir Aimar Oroz. Llàstima per a l’equip de Denia que el porter Nematov va endevinar el llançament de Sergio Gómez. El flamant reforç de la Reial Societat es va treure l’espina poc després enviant a gol un magnífic servei de Miranda. Tornava a manar Espanya malgrat el sarau uzbek a la grada. Perquè no es van rendir en cap moment. Shomurodov i Alikulov van vorejar l’empat. Però el marcador no es va moure. Següent estació per a Espanya, diumenge contra la República Dominicana.