Una investigació excel·lent sobre quines són les millors estratègies cognitives per a l’aprenentatge dels estudiants apunta que no s’ha de subratllar, ni resumir, ni escoltar música mentre s’estudia. L’ansietat o la falta de seguretat en un mateix tampoc no ajuden. Memoritzar una lliçó implica entendre el que s’ha estudiat, connectar-ho amb coses ja sabudes i explicar-les a algú en veu alta o redactar resums sense mirar la font. Aquestes pautes implementades pel professorat en les seves lliçons poden millorar la qualitat i l’interès per l’educació. Bàsic per fer confiança al relleu generacional. També caldrà implantar sistemes que potenciïn l’equilibri entre memòria, capacitat de concentració i l’ús eficaç de les xarxes socials i de la IA.
El sistema educatiu necessita incrementar les classes pràctiques i els debats presencials entre alumnes i professors, provant d’imaginar futurs viables en les matèries respectives, despertar entusiasmes i aclarir incògnites. Qualsevol mètode o programa ha d’aproximar els estudis a les necessitats reals que senten els joves a favor d’una societat que afronti i resolgui els problemes que tant els afecten. Perquè les noves generacions deixin de ser devorades per les opcions del lleure hedonista, de l’entreteniment obsessiu a les xarxes socials o de caure en narcisismes autistes com a pal·liatius de l’angoixa i de la inseguretat d’unes polítiques que no transformen, cal aportar esperances amb fets acomplerts. Les elits econòmiques i polítiques han de donar mostres d’ètica, diàleg, execució i talent. Les decisions no admeten demora.
Els joves veuen el futur en números vermells, sense distingir avenços positius des del poder que sosté la societat tal com avui està gestionada. Senten l’exclusió per impotència i per falta d’oportunitats al finalitzar els estudis i més enllà, mentre creix el dubte sobre quines apostes innovadores poden crear per si mateixos per trencar el setge de la impotència i capgirar l’aug-ment de la desigualtat, la crisi climàtica, la situació de l’emigració, la corrupció.
Un percentatge de joves dissenteixen de manera gamberra i segueixen a les xarxes els relats forassenyats de S’ha Acabat la Festa. Vuit-cents mil joves i adults han votat aquesta opció a les eleccions europees com a reacció antisistema, sense distingir les falsedats que proclamen com a informació veritable, obviant les catàstrofes a les quals van conduir formacions polítiques semblants en un passat no tan llunyà.
Els joves s’han de convertir en nous agents de canvi, capaços de donar forma a societats justes
L’escassetat d’estudis humanístics, d’història, literatura i filosofia en els quatre anys de l’ESO i en els dos de batxillerat provoca ignorància, que al seu torn genera manca de referències sobre com s’ha anat forjant la civilització europea i la cultura democràtica que ha desenvolupat les llibertats, la seguretat social, l’assistència mèdica i l’educació bàsica gratuïta, entre altres èxits.
Els joves d’avui desconeixen els contextos de generacions anteriors i com van aconseguir ser protagonistes d’importants canvis socials, culturals i polítics durant les dues últimes dècades del franquisme i els primers anys de la democràcia. En les dècades dels seixanta, setanta i vuitanta del segle passat, la joventut es va unir en un nosaltres col·lectiu i fins i tot va ser considerada per molts sociòlegs com una nova classe social. Una classe, motor de canvi, que va treballar des de l’optimisme, sense cànons ni impotències, a favor d’un futur vivible. Junts vam lluitar per una sexualitat lliure, per la igualtat de gèneres, pel feminisme, per la legalització de l’homosexualitat, per un Estat laic, per l’antimilitarisme, pel respecte a altres cultures i a altres races i a favor d’un món sense guerres ni dogmes excloents. En general, diverses generacions hem viscut fins a la crisi del 2008 en un món més permissiu en l’àmbit social i amb unes classes mitjanes que podien prosperar mentre disminuïen les desigualtats.
Els joves s’han de convertir en nous agents de canvi, capaços de donar forma a societats justes. No han de sentir mai vergonya ni inseguretat de buscar i demanar el suport necessari. Un suport que també evita els problemes de salut mental causats per l’aïllament i el silenci. Urgeix un canvi. Urgeix fer viable l’esperança. Urgeix entreveure una societat equilibrada com a futur vivible.
Lee tambiénTemps sense demora
