La llarga ressaca de l’Eurocopa ha generat micropolèmiques tuitaires per a tots els (dis)gustos. Va tenir enceses respostes Luis de la Fuente quan va parlar de meritocràcia. Va dir: “Les persones que treballen, que s’hi deixen la pell, la vida sempre els recompensa. Si treballes i ets honest, si dones tot el que tens, la vida et torna sempre una cosa bona”. A continuació convidava a valorar no només el resultat final sinó el procés, per ser més justos, ja que si hagués perdut davant Anglaterra la feina seria el mateixa. Veure-ho així seria “un aprenentatge per a tothom”, va apuntar, però hi va haver polèmica. També n’hi ha quan una tuitaire planteja que “tenim tan normalitzat l’alcohol que ens sembla formidable que un munt d’esportistes borratxos que milions de nens tenen com a referent surtin a exhibir la mona”.
N’hi ha d’especialment mediàtiques, com les queixes des del Penyal sobre els jugadors corejant “Gibraltar, espanyol”, recollida també a la premsa britànica, o les salutacions poc efusives d’alguns jugadors al president del Govern espanyol (la de més ressò va ser la de Carvajal, però d’altres posen la lupa en la de Lamine Yamal). D’altres potser no són tan presents als telenotícies i diaris, però es repeteixen en vídeos que acaben aconseguint un abast milionari, sumant-hi els que els comparteixen per fer la suposada gràcia i els que li donen altaveu per censurar-ho. És el cas del càntic racista en plena celebració a Cibeles d’un grup de joves cridant a un jugador que “mengi pernil”.
La celebració es dona per conclosa mentre s’apaguen aquells ressons, però segueix l’allargada vida viral d’alguns clips emocionants que valdrien per a pantalla gran de les xerrades TED. N’hi ha un d’una espècie de memento mori aplicable a tot esportista d’elit que assaboreix l’èxit. Recorda aquell murmuri citadíssim als best-sellers sobre pensament estoic, tan del gust dels lectors d’un temps ençà. Se’ls repetia als generals romans victoriosos mentre eren lloats per multituds per recordar-los que eren mortals, no déus. No hi ha àudio, és una abraçada a càmera lenta en què llegint els llavis se sent un consell de Rodri a Lamine. Un parell de frases, dites en plena borratxera de felicitat a peu de camp, tot just minuts després del xiulet final de l’Eurocopa, com un xiuxiuejat memento mori amb la millor de les intencions: “Continua treballant”.