No s’ha de subestimar el poder de les paraules, perquè en ocasions han estat capaces de transformar la societat. La història ens ensenya que hi ha frases inspiradores que es van convertir en símbols de lluita, resistència o esperança. És el cas de determinades sentències pronunciades per Churchill, Kennedy, De Gaulle o Mandela, que formen part de la memòria col·lectiva, perquè van ser capaços de transmetre seguretat en el present i confiança en el futur.
Possiblement per això, alguns mitjans de Madrid han posat el crit al cel quan han escoltat Marta Rovira, amb l’amnistia sota el braç, pronunciar la frase que torna “per acabar la feina”. No era una idea original, perquè és pràcticament la mateixa que havia dit Carles Puigdemont en un dels seus mítings a Elna: “Hem d’acabar la feina iniciada el 2017, però aquesta vegada ho hem de fer millor”. Una frase amb poc contingut, després del malament que es van fer les coses en aquella tardor catalana, que no només van tenir alts costos personals, sinó també col·lectius.
La frase “torno per acabar la feina”, de Rovira, no té una única interpretació
Si ens remetem a la història, quan un dirigent torna de l’exili intenta deixar una sentència per a la posteritat. Des del “tornarem a patir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar”, de Lluís Companys, després de sortir del penal de El Puerto de Santa María després dels fets d’octubre del 1934, gràcies a l’amnistia del Front Popular que va guanyar les eleccions, al “ ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”, de Josep Tarradellas. Més recentment, Jordi Cuixart va dir la frase “ho tornarem a fer”, que va crear enrenou, després d’abandonar la presó. Ara, el concepte “acabar la feina” és prou ambigu perquè algú, des de la bona fe, pensi que ha volgut expressar que el que toca és ordenar el país, d’una vegada per sempre.
Per cert, Companys, que era un home a qui el perdien les emocions, va tenir l’encert de pronunciar el 1936 sis paraules des del balcó de la Generalitat, que seria convenient que recollissin els exiliats de tornada: “Assolim les lliçons de l’experiència”. Doncs això és del que es tracta. D’enredar poc i de construir més, a la vista d’on venim. I benvinguts a casa.
Lee también
