Diversos funcionaris de la policia van accedir entre el 2015 i el 2016 a les bases de dades per veure els documents oficials de 55 diputats de Podem, segons consta en un informe de la unitat d’ informàtica de la policia que ha remès a l’ Audiència Nacional.
En l’ofici remès al jutge Santiago Pedraz, el comissari d’aquesta unitat explica que s’aporta un informe de les “sol·licituds d’accés per funcionaris policials a les dades en què constin en qualsevol dels fitxers informatitzats que té el cos nacional de policia durant els anys 2015 i 2016, amb expressió, per a cada accés o intent d’accés, de la identitat del funcionari que el demana, data, persona a la qual es refereix la sol·licitud, motiu expressat en la sol·licitud, si hi consta, i dades concretes que sol·licita i obté de diversos diputats”.
La policia va accedir 122 vegades a les bases de dades per veure informació sobre Pablo Iglesias
L’instructor havia requerit aquesta informació arran d’admetre a tràmit una querella de Podem contra el que va ser secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez; l’exdirector adjunt operatiu ( DAO) Eugenio Pino, i diversos alts càrrecs més de la policia per les presumptes investigacions prospectives i alienes al control judicial sobre les persones que formaven aquesta organització política.
A l’auditoria enviada a l’ Audiència, a través de la u nitat d’afers interns, s’hi recullen diverses consultes als líders de Podem, com Pablo Iglesias, Irene Montero o Íñigo Errejón, entre d’altres.
Fonts jurídiques especifiquen que ara els investigadors hauran de concretar si les consultes estaven justificades. No es van fer des d’un lloc concret, sinó que es va revisar la documentació des de comissaries de tot arreu del país, com Badajoz, Múrcia, Sevilla, Astúries o Madrid.
El jutge encara no sap si aquestes consultes es van deure a tràmits normals del DNI o alguna denúncia o si van ser consultes il·legals per intentar actuar contra els principals dirigents d’aquest partit, que el 2015 irrompia per primera vegada com a força política al Congrés dels Diputats amb 69 diputats.
Segons la querella de Podem, l’objectiu principal d’aquestes indagacions era la posterior filtració als mitjans de comunicació sota l’ empremta de fiabilitat de les “fonts policials” i desprestigiar davant l’opinió pública Podem, així com atemptar d’aquesta manera contra la indemnitat dels seus diputats i de la resta de càrrecs públics.
Segons fonts de Podem, l’informe “és una mostra més de la cacera política, policial, judicial i mediàtica del PP per intentar eliminar el seu principal adversari polític i impedir un canvi de g overn”.
Per exemple, en el cas d’ Iglesias hi ha 122 accessos entre el 2015 i el 2016. En el seu cas, hi ha consultes de la unitat d’i ntel·ligència criminal de la comissària general de la policia judicial, així com des de la direcció general operativa, que dirigia l’injuriat Eugenio Pino. Des d’aquestes consultes s’han revisat hostals, avions, vaixells o joies.
Tot i això, hi ha moltes més consultes que provenen de comissaries territorials de diverses parts d’ Espanya, que ara hauran de ser revisades per discernir si són gestions rutinàries o tenen un rerefons il·lícit. En aquella època, l’anomenada policia política , dirigida directament per Pino, estava elaborant l’informe Pisa sobre un presumpte finançament irregular del partit i que cap tribunal no va voler investigar.
