Era l’1 de gener del 2023. Encara ressonaven les campanades que anunciaven el nou any quan naixia en un hospital de Palamós (Girona) en Zakaria, fill de la Meryem i en Mohamed, residents de la veïna localitat de Palafrugell. Tres minuts després, a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa, naixia en Yousaf, els pares del qual, Khadija i Ahmed, viuen a l’Aldea. Ells van ser els primers dels 54.182 nadons que van venir al món a Catalunya el 2023, una xifra que constata un descens de la natalitat de gairebé el 4% respecte a un any abans. I si no fos perquè, a més d’en Zakaria i en Yousaf, van néixer 18.772 nadons de mare estrangera més, –el 2% més que el 2022–, la caiguda hauria estat del 6,7%.
L’última estadística de naixements de l’Idescat, difosa ahir, deixa clar que són les estrangeres les que estan frenant la caiguda de la natalitat a Catalunya. Perquè la fecunditat de les residents a Catalunya amb passaport espanyol està en mínims. L’any passat van néixer 35.408 nadons de mares amb nacionalitat espanyola, dues terceres parts dels que naixien fa una dècada i el 80% menys que fa 15 anys.
La xifra de naixements de mare amb nacionalitat espanyola ha caigut un 80% els últims 15 anys
Com a conseqüència d’això, els naixements d’estrangeres ja representen el 34,6% del total en el conjunt de Catalunya i ronden el 70% en localitats amb molts residents immigrants, com Salt. De fet, en nou dels municipis catalans de més de 20.000 habitants, més de la meitat de les inscripcions de nounats ja són de mare estrangera. I a Barcelona, que és on més nadons neixen (11.396 el 2023), suposen el 41% (vegeu gràfic).
I no és perquè la fecunditat de les dones immigrants sigui molt elevada, ja que l’any passat es va situar en 1,32 fills per dona, lluny del 2,1 que es considera necessari per aconseguir el reemplaçament generacional. La clau és que la de les espanyoles residents a Catalunya no deixa de caure i el 2023 va registrar un mínim històric d’1,04 fills per dona.
En aquest sentit, els demògrafs expliquen que no és que estiguin naixent més fills d’estrangers que fa uns anys, sinó que els naixements de mares autòctones han caigut en picat, de manera que la proporció de nadons de mares d’altres països sobre el total augmenta i alimenta la idea que només neixen fills d’immigrants. I el director del Centre d’Estudis Demogràfics ( CED), Albert Esteve, introdueix un altre element en aquesta anàlisi: la generació d’espanyoles en la trentena, a la qual per edat li tocaria tenir fills, és una generació molt buida. “S’hi afegeix que són poques i amb una fecunditat en mínims”, apuntava fa uns mesos en una entrevista amb La Vanguardia .
En realitat, deia Esteve, fa molts anys que la dinàmica demogràfica natural de Catalunya (i d’ Espanya, en general) condueix al declivi poblacional, només que fins al 2008 la situació quedava emmascarada perquè llavors estaven tenint fills els membres de la generació del baby boom i, tot i que en van tenir pocs, com que eren molts, feien créixer la xifra anual de naixements.
Un altre element determinant és que, des del 2015, Catalunya ha registrat un continu creixement migratori impulsat per la recuperació econòmica i la necessitat creixent de mà d’obra i, l’1 de gener del 2023, hi havia 1.361.981 residents estrangers censats, el 17,2% del total de la població. I el gruix d’ells no només està en edat de treballar (el 81% té entre 15 i 64 anys), sinó de tenir fills. Per això s’estima que tres de cada deu dones en edat fèrtil procedeixen d’altres països.
Amb tot, el pes dels naixements de mare estrangera varia molt d’unes comarques a les altres: supera el 53% a la Segarra, ronda el 40% a les comarques de Girona i no arriba al 6% al Lluçanès o el 22% al Moianès. Per municipis, destaquen per la seva alta proporció, a més de Salt, Lloret de Mar (61%), Salou (58%), Manlleu (58%), Olot (57%), Figueres (54,6%), Vic (51%), Santa Coloma de Gramenet, Manresa i Palafrugell.
I si el focus es posa en l’origen de la progenitora, més del 8% dels nadons nascuts a Catalunya eren fills de mare marroquina (4.560). El van seguir en volum els fills de pakistanesos (1.334), colombianes (1.157), hondurenyes (961) i romaneses (883).
D’altra banda, les estadístiques indiquen que les estrangeres s’animen a ser mares una mica abans que les de nacionalitat espanyola, cosa que augmenta no només les possibilitats d’aconseguir un embaràs, sinó de tenir més fills. L’edat mitjana de les que els van tenir l’any passat era de 31 anys, 2,2 anys menys que les que tenien passaport espanyol. No obstant això, si es mira l’evolució de l’última dècada, es veu que tant la població de fora com també l’autòctona va posposant any a any el moment de tenir fills, i l’edat mitjana de maternitat s’ha endarrerit més d’un any.
