Els macronistes es divideixen i no donen consignes clares per frenar Le Pen

L’àmplia victòria de l’extrema dreta en la primera volta de les eleccions legislatives franceses, abans-d’ahir, ha obligat els seus adversaris a decantar-se per evitar un triomf amb majoria absoluta en el segon torn, diumenge que ve, que portaria al poder el partit de Le Pen. Les estratègies divergeixen, especialment entre els macronistes, dividits i desmoralitzats després de la greu derrota soferta, i amb un president devaluat i incapaç d’imposar disciplina als seus.

Al partit de Macron, Renaixement, i entre els seus socis hi ha diverses posicions. El sector socialdemòcrata és partidari de retirar els seus candidats quan han quedat tercers en la seva circumscripció i sense possibilitats de victòria, encara que això impliqui votar un candidat de l’esquerra radical per tancar el pas a l’extrema dreta. D’altres, entre els quals el ministre d’Economia i Hisenda, Bruno Le Maire, creuen que no es pot votar ni el Reagrupament Nacional ( RN), la formació de Le Pen, ni un candidat de La França Insubmisa ( LFI), el líder del qual és Jean-Luc Mélenchon, acusat d’antisemitisme, complicitat amb els islamistes i incapaç de qualificar Hamàs de terrorista. Le Maire sí que podria donar suport a un candidat socialdemòcrata, verd o fins i tot comunista. Encara hi ha una tercera via, la de François Bayrou, que proposa analitzar cas per cas i donar suport a un representant de l’ LFI si, analitzant el seu historial, no és gaire radical.

Macron i la seva dona causen perplexitat amb el passeig festiu de diumenge, malgrat la serietat del moment

L’absència d’una línia nítida farà que els electors, a la pràctica, se sentin encara més lliures de votar segons la seva consciència, cosa que probablement haurien fet de qualsevol manera.

La coalició d’esquerres, el Nou Front Popular ( NFP), ha estat molt més coherent. Des de Mélenchon fins als socialistes i els verds han anunciat que retiren els seus candidats situats en tercera posició en benefici de qualsevol segon –sigui macronista o conservador– que s’enfronti a l’home o dona de Le Pen en la circumscripció.

Fins a les set de la tarda d’ahir hi va haver 175 renúncies de candidats a presentar-se a la segona volta, entre ells 122 de l’esquerra, 52 dels macronistes i un d’Els Republicans ( LR). Aquests últims també estan dividits. Un sector ja s’ha aliat amb Le Pen i a l’altre hi ha alguns líders que declaren que abans votaran l’extrema dreta que algú de l’esquerra.

El panorama és complex i la tensió ambiental alta. Queda en evidència, una altra vegada, la temerària decisió de Macron de convocar eleccions anticipades. L’editorial del diari conservador Le Figaro parlava ahir de “la insondable lleugeresa” del president, que, “per un despit narcisista, va assumir el risc de sumir el seu país en el caos”. Le Monde , escorat a l’esquerra, recordava una escena una mica surrealista de Macron, diumenge, que ha fet parlar molt. Com altres jornades electorals, el president i la seva dona, Brigitte, van votar a Le Touquet, ciutat costanera al Pas-de-Calais, on tenen una casa. La parella va sortir a passejar. Macron anava en texans, amb una caçadora d’aviador, gorra i bufanda. Van saludar els vianants, somrients, com si fos un cap de setmana normal o un dia de vacances. L’episodi ha estat objecte de comentaris. Molts van veure inadequada la posada en escena mediàtica, un exercici d’incomprensible frivolitat en una jornada política molt delicada, amb una elecció que una part de França, la que està angoixada per l’arribada al poder de l’extrema dreta, viu amb dramatisme. Potser és un exemple més de la desconnexió del president amb la realitat.