L’amor entre una àrab i un jueu, a ‘Tots ocells’
Festival Grec 2024
La Perla 29 estrena una nova obra de Wajdi Mouawad a La Biblioteca
Miriam Moukhles i Guillem Balart a 'Tots ocells', de Wajdi Mouawad
Als ocells no els fan cap nosa ni les fronteres ni els murs, i d’això va el nou espectacle de La Perla 29, Tots ocells, que s’estrena el 25 juny al teatre La Biblioteca (fins al 28 juliol, i hi tornarà al setembre), dins del Festival Grec. L’autor és un vell conegut d’aquests murs medievals, l’autor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad, amb obres com Incendis entre d’altres.
El director Oriol Broggi es mostra especialment il·lusionat amb aquest projecte compartit amb el Grec, perquè és “una obra grossa, llarga, com una catedral, i sent a casa nostra ens permet poder-la preparar bé”, amb traducció de Cristina Genebat “que sap llegir molt bé els textos de Mouawad”. Tots ocells té dues parts, la primera de 110 minuts i la segona de 80.
“Els joves senten com s’enfonsa el món dels grans, però ells s’autoafirmen”, declara Oriol Broggi
Al capdavant del repartiment: Miriam Moukhles i Guillem Balart, ella d’origen àrab sense religió definida, i ell, jueu, en una història a l’estil Romeu i Julieta, apunta Balart. Si encara no coneixeu Moukhles, en quedareu bocabadats. De Balart, tot i la seva joventut, ja no calen presentacions. I la resta dels intèrprets acaben de completar un elenc amb folre i manilles: Clara Segura i Joan Carreras (els pares d’ell), Xavier Boada i Marissa Josa (els avis), i Màrcia Cisteró i Xavier Ruano.
“Són tres generacions d’una família –explica Broggi–, amb Moukhles i Ballart de joves, que es troben a la Universitat de Columbia, on s’enamoren. Tots dos són occidentals, ell de Berlín i ella de Nova York. Ella estudia antropologia o història i ell genètica”. Tots ocells “és una història d’amor enmig d’un gran enfrontament –continua el director–. Mouawad ens planteja si en aquests moments de conflicte les persones també han d’estar enfrontades, perquè els dos joves senten com s’enfonsa el món dels grans, però ells s’autoafirmen en la seva identitat”.
Per a l’escenografia han recreat la biblioteca de la Universitat de Columbia, amb grades a quatre bandes. “Té gràcia muntar una biblioteca a sota de la Biblioteca de Catalunya”, manifesta Broggi. “A l’obra hi ressonen molt clàssics, alguns com Antígona, que ja hem fet, i totes les obres de Mouawad que hem muntat”.
Una imatge de 'Tots ocells', de Wajdi Mouawad
El director del Grec, Cesc Casadesús, recorda: “La volíem portar en francès l’any de la pandèmia i ho vam haver de suspendre. L’obra és tan bona, que Ester Nadal, llegint el text a l’aeroport, s’hi va quedar tan enganxada que va perdre l’avió”.
En l’original francès, Mouawad fa servir altres llengües, com l’alemany, l’anglès, l’hebreu i l’àrab, i aquí “aquest joc es perd no fent-lo, però penso que pot emocionar encara més: el debat de llengües queda implícit i els subtítols ens indiquen quina llengua parlen”, exposa Broggi. “És una gran torre de Babel, on les cultures s’entenen, i hi ha una promesa de reconciliació. L’autor no pren partit, només per l’amor”.
L’actriu Clara Segura hi afegeix: “Et toca heretar unes coses que tu no has viscut i que les transmets també als teus fills. Els joves són aquí per mirar de superar aquestes herències que no hem gestionat bé. M’he allunyat de les notícies aquests dies perquè el que està passant ens rebota directament i em vull concentrar en el paper”. I Màrcia Cisteró, que ja ha interpretat quatre obres de Mouawad, conclou: “El més difícil és fer que aquestes paraules tan profundes i poètiques arribin d’una manera senzilla al públic”.