Plaers solitaris
Tan dolent és anar amb un home de compres com anar-se’n de vacances amb unes amigues a una illa deserta paradisíaca plena de parelletes. Què fas en una botiga amb un paio que es passa l’estona empipant sobre la conveniència o no de les teves adquisicions, que qüestiona els diners que gastes i que, a sobre, tot li sembla malament; el millor és que es quedi a casa, a casa seva, sens dubte. Dic això, perquè no seré jo la que em faci acompanyar d’un individu quan tinc el dia consumista, però, en els meus últims passejos pels grans magatzems o galeries comercials, a més de buscar gangues, em dedico a observar el personal.
Resulta entranyable l’actitud d’alguns senyors molt grans que no només acompanyen sinó que ajuden les seves també molt ancianes parelles a buscar una altra talla mentre elles s’esperen assegudes a l’emprovador. Aquests exemplars de marits de llarga durada solen habitar la zona de talles especials dels grans magatzems i sí, commou la seva entrega i dedicació i, a més, són els que paguen.
Res a veure amb la indolència d’homes més joves que, mentre les seves dones els demanen consell sobre aquest model o aquell altre, ells estan més atents a altres clientes que treuen el cap o/i la resta del cos rere la cortina de l’emprovador. Perquè aquesta és una altra, per què he d’aguantar que homes aliens a la meva voluntat entrin als emprovadors. Un dia fins i tot vaig protestar als encarregats de la botiga (una que comença per Z i acaba per A) i em van contestar que era política d’empresa i que no podien impedir l’accés als acompanyants de les dones que, en general, s’emporten mitja botiga per emprovar. Així que no et queda més remei que aguantar una col·lecció de pallussos al mig del passadís o endur-te la roba per emprovar-te-la a casa.
Amb tot, el pitjor és veure com les càndides se’ls creuen, que quan ells diuen “sí, sí, et queda molt bé”, el que volen en realitat és acabar com més aviat millor amb una situació en la qual no són ells els que controlen. Noies, des d’aquí us ho dic, les compres sempre sola o, si dubtes del teu criteri, amb amigues; un nòvio només el pots portar a una botiga per vendre’l.