Quan George Michael era el crush de milions de noies, mentre ell encara era un ídol sexual a l’armari, la princesa Diana de Gal·les, només dos anys més gran que ell i amb qui mantindria una llarga amistat, es va comportar com una col·legiada enrojolada i histèrica quan el va conèixer al seu camerino després d’una actuació al Wembley Arena de Londres el 1982.
Una dècada després, l’intèrpret encara pensava en secret en Anselmo Feleppa quan cantava Someboday to love al concert d’homenatge a Freddie Mercury. El dissenyador brasiler que va ser l’amor de la vida de Michael moria un any després de sida, la mateixa malaltia que es va emportar el líder de Queen .
‘George Michael: una vida’, de James Gavin, narra la metamorfosi vital de l’ídol sexual a l’artista amb complexes crisis de personalitat
Aquestes i moltes altres històries de la vida de Michael es detallen en la fascinant i malenconiosa biografia George Michael: una vida , de James Gavin, que acaba de publicar-se. El llibre explica l’existència turmentada d’un compositor de gran profunditat, però “amb una addicció a les coses superficials, glamuroses i irreals”, com el va definir The Guardian al seu dia.
Es traça la metamorfosi de Michael des del tímid i maldestre Georgios Kyriacos Panayiotou, el seu nom real, fins al dominant i sensual líder de Wham! dels vuitanta, fins a esdevenir un home amb complexes crisis personals que el van portar a un fatal desenllaç als 53 anys.
En els anys de fama, en la intimitat, Michael va patir un llarg procés d’autodestrucció, al principi relacionat amb una tempestuosa relació amb la seva sexualitat i, més tard, amb diferents substàncies. Els anys d’aclaparadora popularitat van esgotar el cantant fins al punt que va arribar a cridar al seu mànager: “Deixa d’intentar salvar-me de mi mateix”.
Gairebé tot de la personalitat de Michael, des de la seva ambició visceral fins a les inseguretats, apuntava d’alguna manera a la relació amb el seu pare. Jack Panos, nascut com Kyriacos Panayiotou, era un immigrant grecoxipriota amb una visió profundament tradicional de la vida i una intolerància envers l’homosexualitat que va modelar el caràcter del seu fill gai al llarg de tota la seva vida.
Gavin també fa una profunda anàlisi de la seva discografia i del procés creatiu. De Wake me up before you go-go , Faith o Last Chistmas a Freedom!. Uns èxits que el perseguirien tota la vida, ja que va passar anys batallant entre estar a l’altura d’aquella imatge d’estrella i fugint-ne.
George Michael va declarar el 1998 que era gai després de ser detingut per conducta sexual inapropiada en un bany públic d’un cementiri de Beverly Hills en un moment en què la seva carrera passava per una sequera artística. Després d’aquell incident que li va canviar la imatge pública, va voler ressorgir i va assegurar a Oprah Winfrey en una entrevista que ja no li interessava vendre discos a homòfobs i que passava per un excel·lent moment vital.
Però les addiccions de l’artista es van tornar insostenibles. En una ocasió, els temors més foscos de Michael d’acabar com Whitney Houston van estar a punt de fer-se realitat. Després d’un petit repunt de popularitat, poc després de publicar l’àlbum Symphonica el 2014, van trobar l’artista a la banyera de la seva casa de Highgate amb una sobredosi de GHB. Després d’això passaria un any en una luxosa clínica a Suïssa.
Va tornar al Regne Unit el 2016. Havia guanyat bastant de pes, la barbeta li blanquejava i estava convençut que podia controlar la situació. Al llibre, Gavin explica que va arribar a verbalitzar que no tindria el mateix destí que Michael Jackson o Prince, que havia mort poc abans per sobredosi de fentanil. Però després de la llarga rehabilitació, Michael no va trigar a recuperar els seus antics hàbits.
El Nadal havia estat sempre un esdeveniment familiar per a ell, però el 2016 l’acompanyaria només Fadi Fawaz, l’última parella. Ell va ser l’únic testimoni del que va passar a la casa de l’artista la Nit de Nadal i el dia 25, quan Fawaz va trobar mort Michael entre els llençols del llit a la seva casa de Goring-on-Thames.