Fa uns dies es va subhastar per 2,6 milions d’euros una guitarra de John Lennon; al febrer Mark Knopfler va recaptar uns 10,4 milions –més d’un 25% anirà a causes caritatives– per 89 guitarres elèctriques, 22 d’acústiques i deu amplificadors, mentre que al novembre per l’última de Kurt Cobain se’n van pagar 1,4 milions. Per si no queda clar, hi ha guitarres i guitarres, n’hi ha que són per tocar-les i d’altres que, a més a més, són peces de museu i una bona inversió.
Els amants de les guitarres estan de sort, perquè divendres s’inaugura a Barcelona, al carrer Portaferrissa, el Legends Guitar Hall, un museu de més de 1.000 m2dedicat en cos i ànima a l’instrument que va revolucionar la música popular als anys cinquanta. No hi haurà cap de les guitarres esmentades més amunt, però sí algunes que han tocat Eric Clapton, Ritchie Blackmore, Paul Stanley o Slash, així com la Gibson Melody Maker que va pertànyer tres dècades a Gary Moore o un dels cinc baixos Music Man Stingray que Cliff Williams va tocar des del 1976 amb AC/DC.
Més de 1.000 m² immersius per tractar la història del segle XX a través de l’instrument més icònic del rock
Al costat d’aquests trossos d’història hi conviuran edicions úniques, molt limitades, de guitarres que es troben fora de mercat però que per la seva importància han estat fidelment replicades per les marques. És el cas de la Greeny, la mítica guitarra que va pertànyer a Peter Green de Fleetwood Mac, va passar a mans de Gary Moore i actualment pertany a Kirk Hammett, de Metallica. El museu mostrarà una de les 50 rèpliques d’aquesta Gibson Les Paul del 1959 amb un so únic d’acord amb els coneixedors del misteri. O de l’SG Special que la Custom Shop de Gibson va modelar a imatge de la de Pete Townshend, una de les 10 rèpliques fetes el 2000 que el guitarrista de The Who va tocar personalment i va firmar.
Són peces úniques per deixar bocabadats els amants del rock i especialment els col·leccionistes com Juan José Castellano, el nom que es troba darrere d’aquest projecte, amb el qual pretén mostrar al públic les guitarres que posseeix actualment mentre es fa un viatge per la història de l’electrificació de les sis cordes. Per això compta amb la feina del grup Transversal, responsable de la museïtzació d’espais com la Pedrera o la casa natal de Salvador Dalí. Junts han treballat perquè el visitant pugui recórrer les èpoques que han marcat la guitarra en diversos espais immersius –i un munt de fotografies, la majoria de Francesc Fàbregas– per on es passeja amb audioguia, perquè “no es tracta només de veure guitarres sinó d’un projecte que vol ser divulgatiu i explicar la història del segle XX a través del rock”, explica Castellano.
Un dels espais està dedicat als grans festivals de rock
Així, el visitant podrà entrar en un bar de blues de Tennessee cap als anys cinquanta, un plató de televisió que homenatja els programes que van difondre la nova música, introduir-se en l’època dels festivals dels seixanta, tastar l’explosió de les botigues de discos als setanta i l’aparició dels videoclips i l’MTV als vuitanta o l’arribada del rock als grans estadis. “Serà un projecte immersiu tant sonorament com visualment”, destaca Castellano, que fa èmfasi en el desig que l’espectador interaccioni amb l’espai. A més, també hi haurà un petit escenari per a actuacions en directe, però també, a través de col·laboracions amb botigues i marques, es podran fer trobades amb músics i presentacions. “No tenim cap intenció de convertir-nos en una sala de concerts, però sí que pugui donar vida a l’espai, que sigui un lloc on passin coses”, diu Castellano.
El nou museu neix amb la voluntat d’atreure tota mena de públic, tot i que per la ubicació en un enclavament turístic pot semblar clar que els estrangers coparan bona part de les visites. “Hi ha un públic molt potent a Europa vinculat al món del rock”, certifica Castellano, que vol posar a l’abast de tothom la cultura del rock, la guitarra i la música, una tasca formativa i divulgativa per a la qual espera comptar amb el favor de les escoles i convertir-lo en un referent entre els barcelonins, per la qual cosa es duran a terme mostres temporals i s’anirà renovant la part fixa de l’exposició, una col·lecció viva que va canviant amb adquisicions com la Gibson ES175 que Pearl Thompson ha fet servir durant bona part de la seva carrera a The Cure. Castellano insisteix que “la col·lecció té un valor, però el museu s’obre com una gran passió, no com un gran negoci”, tot i que espera cobrir despeses. “El món de la guitarra s’ha convertit en un actiu” i una manera de poder tocar els instruments dels ídols sense perdre diners pel camí. És així com li van arribar a les mans la Ibanez Rhinestone que Paul Stanley va tocar a l’última gira de Kiss o la Fender Stratocaster que David Knopfler, germà de Mark, va tocar a l’enregistrament de Sultans of swing. Més de 50 guitarres, algunes amb un valor que ronda el mig milió d’euros i que han estat d’artistes com Dave Mustaine de Megadeth, Ritchie Sambora de Bon Jovi, John Norum de Europe, Matthias Jabs de Scorpions, Bono o Medina Azahara, i que convergiran al nou espai musical al centre de Barcelona i únic al món.
Els orígens d’una col·lecció
Juan José Castellano toca la guitarra des dels 13 anys, i n’ha tingut tota la vida, com a músic aficionat. De fet, la que considera la seva guitarra és una de marca PRS que no té més història al darrere, però se la coneix a la perfecció. Fa uns anys, però, va tenir l’oportunitat de comprar una Gibson Les Paul que entre el 2009 i el 2015 va ser la que més feia servir Slash, el guitarrista de Guns’n’Roses, i a partir de llavors va veure que amb aquest tipus d’instruments podria conjugar inversió i diversió, així que va entrar en el mercat de col·leccionistes de guitarres úniques –aquí hi entren instruments que han tocat músics reconeguts però també còpies al detall fetes per luthiers molt especialitzats– i va anar adquirint-ne algunes, com un parell de vinculades al seu guitarrista favorit: Jimmy Page, de Led Zeppelin. La col·lecció va anar agafant pes fins que durant un viatge el seu fill Iván li va preguntar què en farien, de tantes guitarres, i Castellano primer va pensar en un petit local on s’hi poguessin fer concerts i se’n mostrés una part, fins que va trobar el local on residiran a partir d’ara.
La Ibanez Jem2kDNA conté una mostra de sang del guitarrista Steve Vai mesclada amb la pintura
