Tot i que Joe Biden adjudica el pla d’alto el foc a Gaza més recent a Israel, el Govern de Benjamin Netanyahu no sembla que se l’hagi apropiat. Després del discurs divendres a la nit del líder dels Estats Units, l’oficina del primer ministre israelià va sortir a aclarir que les seves condicions “no han canviat” i que només accedirà a un alto el foc permanent quan aconsegueixi “destruir les capacitats militars i de govern de Hamàs, l’alliberament de tots els ostatges, i garantir que Gaza ja no representi una amenaça”.
Amb un parell de missatges atípics publicats durant el sàbat (el dia de descans jueu), l’ Executiu de Netanyahu va aparentar desmarcar-se de les paraules de Biden i va repetir que “la idea que Israel acceptarà un alto el foc permanent abans que es compleixin aquestes condicions és impossible”.
Joe Biden “va intentar presentar el pla israelià com si conduís a un alto el foc”, diu Azmi Bishara
Aquí sorgiria un xoc entre la posició ratificada pel Govern de Netanyahu dissabte i el pla que Biden va atribuir un dia abans a Israel. Segons aquest esquema de tres fases, la treva temporal que s’implementaria en la primera etapa de sis setmanes (i que és prorrogable) donaria lloc a un cessament al foc permanent. És a dir que, si les negociacions són exitoses, la violència cessaria de facto després de la instància inicial.
El rerefons, suggereixen els analistes, és d’apreciació. Per Azmi Bishara, director general del Centre Àrab d’ Investigació i Estudis Polítics a Doha (Qatar), Biden “va intentar presentar el pla israelià com si conduís a un alto el foc, segons la seva interpretació del pla” però “no té garanties que continuïn les negociacions” després de la primera fase, mentre que “Netanyahu insisteix que qualsevol acord no inclogui un compromís clar d’alto el foc”.
Tanmateix, tampoc no seria tan fàcil per a Israel reprendre els atacs a Gaza després que es completessin els punts inicials, que inclouen l’intercanvi d’alguns ostatges vius i les restes d’alguns dels morts per l’alliberament de centenars de presoners palestins, la retirada dels soldats israelians “de les àrees poblades” a la franja, “la tornada dels civils palestins a casa seva”, i l’ingrés diari de fins a 600 camions d’ajuda humanitària. A més, si no accedeix a la segona fase, l’ Executiu de Netanyahu estaria renunciant a la recuperació dels segrestats vius restants, que haurien de ser tornats en aquell pas.
Per la seva banda, Hamàs va dir que havia rebut “positivament” l’anunci de Biden i va assegurar que estan oberts a discutir “tota proposta que es basi en un alto el foc permanent, la retirada total [de les tropes israelianes] de Gaza, la reconstrucció, la tornada dels desplaçats i un acord seriós d’intercanvi de presoners”. Però el grup islamista subratlla que vol que Israel “declari explícitament el seu compromís” amb l’eventual acord, ja que es nega a alliberar els ostatges (una de les seves poques cartes de negociació) sense tenir garanties que hi haurà un alto el foc permanent.
Aquesta resposta és un indici positiu cap a un dels objectius de l’arriscada aposta de Biden, que segons el mitjà dels Estats Units Axios pretén tornar a portar a la taula de negociació a Hamàs, després que el grup palestí supedités els diàlegs a un fre de la invasió israeliana. “Aquest acord atura la guerra i és gairebé idèntic a les propostes de Hamàs de fa només unes setmanes. Llavors, si això és el que vol Hamàs, poden acceptar el tracte”, va afegir un alt funcionari d’EUA després de l’al·locució de Biden.
Si bé el cap de la Casa Blanca va apuntar que ara li toca a Hamàs de moure fitxa, també va enviar un missatge als “líders israelians” perquè donin suport a l’acord “malgrat qualsevol pressió que sorgeixi” –al·ludint principalment a l’ala radical de la coalició, negada a qualsevol pacte– i va advertir que “una guerra indefinida en favor d’una noció no identificada de ‘victòria total’ només aconseguirà empantanegar Israel a Gaza”, en clara referència a un dels eslògans preferits de Netanyahu.
Posant per primera vegada la cara a la presentació d’un pla d’alto el foc (i després que un atac israelià causés un incendi que va matar 45 palestins en un campament de Rafah amb un possible ús d’armes dels Estats Units), Biden també va intentar, segons Axios , aglutinar el consens internacional, com es va evidenciar amb els missatges de suport posteriors de l’ONU, el Regne Unit i la Unió Europea, entre d’altres.