Les nostres societats són extraordinàriament complexes: hi ha de tot i per a tothom. Però, potser, alguns aspectes ens agermanen per sobre de qualsevol distinció: apassionen els serveis que aparentment no ens exigeixen pagaments, encara que els costos es liquidin via fiscal.
Aquest és el cas de l’AVE, una xarxa que és la segona en importància del món, i que conviu en aparent harmonia amb els crònics problemes d’infrainversió en rodalies (als tradicionals de Barcelona, sembla que ara han emergit també a Madrid). Això genera la paradoxa d’un país que permet anar de Lugo a Madrid en alta velocitat, però que no aconsegueix garantir la puntualitat entre Sitges, Vic o Manresa i Barcelona. Resultat? Més ús del transport privat i més congestió urbana. A més, llevat de la línia Barcelona-Madrid, sembla que el gruix de recorreguts no cobreixen els costos de funcionament, encara que calgui pagar-los tant sí com no. I si el bitllet no els cobreix, qui abona la diferència? Doncs aquí hi ha el sector públic per arreglar-ho.
Per a un país que rep milions de turistes, regalar-los els peatges és poc defensable
Un altre exemple de desconnexió entre ús aparentment gratuït per a uns i costos que s’han de pagar via impostos va ser el de la supressió de peatges a les autopistes. Va ser una petició llargament desitjada per certs col·lectius, que no havien mesurat exactament el que demanaven, ja que, amb la supressió no només va tenir lloc una inevitable transferència pública als usuaris de les autopistes, sinó que també es va accentuar la subvenció al transport per carretera en un país on estem lluny dels nivells europeus en transport per ferrocarril. Es fa difícil comprendre per què es va decidir aquesta supressió: qualsevol viatger haurà observat que travessar en vehicle privat França o Itàlia no és barat. I per a un país que rep milions de turistes per carretera, o que lloguen vehicles aquí, regalar-los els peatges també sembla difícilment defensable. Per això, no sorprèn que fa una setmana la Comissió amenacés de sancionar el Govern espanyol (i portar-lo al Tribunal de Justícia de la UE) per no haver aplicat encara la directiva europea en matèria de peatge per carretera. El sistema a implantar (via peatges físics o etiquetes) permetrà cobrar segons la distància recorreguda i, per als vehicles pesants, per CO2emès. Es tracta d’aplicar adequadament els conceptes de qui fa servir o contamina ha de pagar. Res a objectar.
Resultats d’aquest vel fiscal que oculta qui es beneficia de què? Transferències a empreses del transport per carretera, turistes i usuaris domèstics per l’ús d’autopistes, dèficits ferroviaris en rodalies, desincentivació al transport de mercaderies per ferrocarril i més contaminació i congestió urbanes. Un conjunt no poc important d’externalitats negatives per a tothom. Perquè en economia, com en la vida mateixa, llastimosament res no és de franc.