La pregunta –de més quatre milions d’impressions– és de les que busquen disparar la tecla entre tuitaires: “No us agradaria una península així, sense Madrid?”. Acompanya el missatge un mapa d’ Espanya amb un notable orifici central (de passada es carrega unes quantes províncies veïnes perquè “la IA ja ho té, això”, segons l’autor del tuit, @Sir_Doors). En moltes respostes s’adverteix un nivell semblant al que apareix en algunes intervencions de l’alta política. Aquí també podria sortir Francina Armengol a fer l’enèsima crida al decòrum a la Cambra i passaria com al Congrés ahir: res.
@LudaMerino –que, jardí a banda, té a @RestaurandoDign un interessant projecte de memòria històrica d’acolorir fotos de víctimes del feixisme i la Guerra Civil– va compartir aquell missatge a la recerca de respostes. Va plantejar: “Visc a Madrid i us dic completament de debò que no entenc l’odi que hi ha cap a Madrid. Que siguem un mem us ho compro (moltes ciutats i comunitats ho són), però no entenc aquest odi visceral envers una ciutat”. Entre les respostes que encara guarden aquell enyorat decòrum dels debats públics, diverses referències a l’excés de centralisme. “Que tot es mesuri en Bernabéus o passejos de la Castellana no ajuda. Ni que qualsevol notícia irrellevant d’allà sigui notícia nacional mentre s’obvien temes d’interès perifèrics. Sense esmentar la xarxa radial de ferrocarril o el centralisme polític. No és odi, és empatx”, li responia @tonisolano. És llei natural a X que si cauen quatre flocs de neu a Madrid l’assumpte serà trending topic nacional.
Altres tuitaires cridats a consulta apunten a “una barreja d’enveja insana amb confondre, moltes vegades expressament, Madrid amb el Govern de Madrid”, que qualsevol cosa és més noticiable si passa a Madrid (“ Espanya és molt gran perquè el telenotícies l’obri que ha plogut i hi ha bassals a la Castellana”) o a fets com que “per anar amb l’AVE de Múrcia a Màlaga cal passar per Madrid i no per Almeria” o que “la seu de l’ Institut Espanyol d’ Oceanografia” estigui a centenars de quilòmetres del mar. Sense oblidar que en part pot ser “reacció al turisme, que a molts llocs és madrileny en un percentatge alt”. La tuitaire que havia buscat respostes també hi va deixar la seva: “Jo soc feliç vivint a prop d’ Atocha i dient que coses de quaranta minuts caminant són aquí al costat”.
Lee tambiénLlegit a les pancartes
