La visita de Javier Milei a Madrid ha incomodat a gairebé tothom, des del Rei fins al Govern espanyol, passant per l’Ibex, que no va enviar els seus presidents a fer-se una foto amb el polític argentí, i fins i tot a la gent de fe que li van sentir dir fa uns mesos que el papa Francesc era un imbècil i el representant del maligne a la Terra. Gairebé ningú amb càrrec el va rebre: fins i tot Alberto Núñez Feijóo se’n va anar a Múrcia per parlar d’agricultura. La veritat és que el seu amfitrió, Santiago Abascal, es va desviure pel personatge, fins al punt d’organitzar-li un aquelarre a la plaça de Vista Alegre, on, en lloc de mugir com un toro, va sortir a l’estrada rugint com un lleó, que és una cosa amb què li agrada intimidar l’auditori. Però l’individu no és el rei lleó, sinó el sobirà de l’exabrupte.
Milei no va decebre ningú, fins al punt que la seva verborrea de raval va aconseguir crear una crisi diplomàtica al qualificar de corrupta la dona de Pedro Sánchez. Una crisi com una casa de pagès, que es desconeix com acabarà, i que ha incomodat fins i tot el PP, el portaveu dels quals, Miguel Tellado, va estar desafortunat en la rèplica –hi ha gent que fa cara de dolent i se li queda rostre de pingüí–, fins al punt que Esteban González Pons va haver de rectificar-lo, criticant Milei encara que acusés el Govern d’exagerar la seva posició.
El pitjor que va dir Milei a Madrid és que la justícia social resulta una aberració
Però més enllà de l’incendi irresponsable del president argentí, que ja venia calent per una declaració impròpia del ministre de Transports, Óscar Puente –un altre que deuni-dó–, en què va suggerir que de vegades Milei semblava que consumís substàncies, el més greu que va declarar així que va arribar a Espanya, en un acte de La Razón, és que la justícia social era una aberració. També va afirmar que el control de capitals és immoral i els impostos són un robatori. Què entén el paio de la motoserra per aberració? Es comença dient als mítings “jo soc el lleó” i s’acaba pensant que el món s’ha de regir per la llei de la selva. Dir això algú d’un país com l’Argentina, amb un 40% de la població sota el llindar de pobresa, resulta un despropòsit. Esclar que també va proclamar que el Papa viola els Deu Manaments per defensar la justícia social, sense que li caigués el cafè o fos excomunicat.
Lee también
