L’economista Jordi Gual, que va presidir CaixaBank durant cinc anys, ha escrit un llibre amb un títol que és tota una declaració d’intencions, Confiar no tiene precio, si bé en el primer capítol aclareix que, encara que no tingui preu, posseeix un gran valor. Gual avisa que quan la confiança es perd, els governs –i els estats– tenen problemes seriosos per recuperar-se. El llibre adverteix que restituir la credibilitat per les estratègies financeres equivocades resulta extremadament difícil, però les dificultats encara són més grans als països víctimes de les aventures polítiques.
Al debat electoral de TV3 es va colar l’assumpte del retorn de les empreses a Catalunya, després de la fugida el 2017, per la declaració d’independència imminent. Prop de cinc mil van canviar la seu social i poques han tornat. Ha estat curiosa la disputa recent entre la Generalitat catalana i la valenciana per l’intent de fusió del BBVA i el Sabadell, ja que totes dues consideraven l’entitat financera com a pròpia. És lògic, el banc té l’edifici corporatiu a Barcelona, però la seu social figura a Alacant des de fa set anys. La desconfiança amb l’independentisme els va portar a traslladar-se i segurament pensen que encara no es donen les circumstàncies per tornar. O potser és que tenir la seu a la Comunitat Valenciana els ha suposat condicions més bones i no tenen cap estímul per tornar.
Les empreses catalanes difícilment tornaran sense més estabilitat institucional
L’exconseller Andreu Mas-Colell va escriure recentment que resulta un esforç inútil voler fer lleis o canviar les existents perquè es produeixi un retorn. En alguns casos, les empreses i les entitats financeres tenen a les noves seus menys pressió fiscal i avantatges formals. I fins i tot alguns directius han canviat de residència pels mateixos motius. Així que el que els candidats haurien d’entendre és que perquè tornin entitats i persones cal millorar el clima polític i econòmic. Al debat, Illa va agafar el fil d’Ariadna de Mas-Colell per manifestar que ni premis ni sancions no faran que tornin, sinó si s’aconsegueix l’estabilitat institucional i política. Només li va faltar afegir-hi menys pressió fiscal. Zapatero va proclamar un dia no tan llunyà que abaixar impostos era d’esquerres.
Lee también
