Ens pensàvem que s’havia acabat per sempre. Que per fi ens havíem alliberat d’aquells petons de rigor a coneguts que més ens estimaríem no conèixer i, pitjor, a desconeguts que valdria més no haver conegut mai. Il·lusos. Pensàvem que valia amb un somriure, amb una lleu inclinació de cap. Que amb ser educat sense l’obligació de cedir o guanyar centímetres i intimitat sobrava.
Però continuem igual. Petonejant-nos a les dues galtes com si la pandèmia no ens hagués ensenyat gran cosa. Comencem oferint la dreta en el difícil exercici de fregar ràpidament la de la persona a petonejar (o petonejadora) per a així no impactar amb excessiva força i recular a temps (amb microsegons n’hi ha prou) per repetir l’operació a l’altra banda. Tot sense quedar ni lluny, ni molt a prop. No és fàcil. Si avances menys del previst apartant-te massa de l’objectiu, és que vas de pijo, de superior, de llest. Si et passes transformant l’intent de petó en patacada ets provocador, ordinari. Si allargues el temps, plantes o et planten els llavis, si s’ensopeguen a la tornada les cares... buf!, d’això val més ni parlar-ne.
Hauríem de trobar recanvi per a aquells dos petons amb examen de personalitat incorporat i pot ser que de contagi (però com?, quin?, torçant-se cap endavant com els japonesos?, avançant la mà sabent que l’ encaixada aporta més bacteris que un petó?, abraçant directament el pobre desconegut com et passarà si fas amics a Dinamarca o Lituània?) que solen convertir-se en tres quan el teu interlocutor és suís o holandès, quatre si el contrari va créixer a Nantes i cinc si el besador-besat és del 18% de la població de Còrsega que ho fa així perquè així ho ha fet i ho farà sempre.
No pot ser més complicat. A més, qui petoneja a qui i qui comença?, dona petoneja dona?, dona a home?, home a dona?, home a home?, agènere a agènere? Deixem-ho córrer d’una vegada! Els Tinarat poden fer-ho per tots nosaltres! És la parella que el 13 d’abril del 2013 es va marcar un petó de gairebé 59 hores (de Guinness, esclar) i la culpable que avui se celebri el dia internacional de l’assumpte. Corresponsables doncs, els Tinarat, que a hores d’ara encara et vegis obligat a saludar així tantíssima gent que t’importa un rave.
Lee también
