Hong Kong aprova en temps rècord una llei contra la “ingerència estrangera”

El Consell Legislatiu de Hong Kong va aprovar ahir per unanimitat la llei de seguretat pendent des de la seva reincorporació a la Xina. Aquesta llei estableix cadena perpètua per a la sedició i l’alta traïció. Delictes regulats específicament per la nova legislació, juntament amb els de sabotatge, espionatge, robatori de secrets d’Estat i ingerència estrangera.

“Hem de legislar per la seguretat del nostre país i de Hong Kong. El que hagi de venir, ja vindrà. Ens és igual”, va dir el cap de l’ òrgan legislatiu, Andrew Leung. El denominat article 23 ha estat aprovat després de tot just dues setmanes de debat i entrarà en vigor aquesta setmana.

Per tot això, pels seus detractors es tracta d’una llei mordassa que degrada les llibertats de l’excolònia (llibertats que, per cert, mai no han inclòs el dret a vot). Pels seus defensors, en canvi, és la garantia que no hi tornarà a haver una revolta com la que va paralitzar la ciutat durant mesos el 2019, amb el saqueig d’aquesta mateixa cambra legislativa inclòs.

La polèmica llei de seguretat estava pendent des que Londres va tornar l’enclavament a la Xina

Aquells dies més d’un vaticinava una solució “com a Tiananmen”, amb una repressió militar de la protesta juvenil que propagaria la seva ona expansiva fins a Taiwan. Cosa que desacreditaria, per diverses generacions, qualsevol promesa de reunificació sota el cant de sirenes d’“un país, dos sistemes”. Tot i que res no s’ha deixat a l’atzar, aquesta solució, en realitat, va arribar ahir, cinc anys més tard. La tortuga, com és sabut, és símbol de saviesa a la civilització xinesa.

Aquesta tortuga s’ha posat en moviment una vegada passades les eleccions de Taiwan, si més no, hi havia incentius per torpedinar-la. Després, tot s’ha succeït a gran velocitat, amb el món pendent de Palestina i Ucraïna. Durant trenta dies les autoritats de Hong Kong van exposar al públic el projecte de llei per a la introducció de suggeriments. Amb força sorna, com es veurà.

Per justificar la tipificació de nous delictes, el projecte es remet a articles pràcticament calcats de la legislació del Regne Unit, del Canadà, dels Estats Units i d’ Austràlia. Les autoritats xineses haurien pogut posar com a exemple l’estrangulació legal per part de l’ Índia de les oenagés que rebien fons estrangers. Però han optat per referir-se als països que considera ariets de la desestabilització d’aquells mesos.

Els defensors de la norma al·leguen que és una garantia perquè no es torni a repetir la revolta del 2019

Com a prova d’això al·ludeixen que, tan aviat com els confinaments de la covid van fer estralls i milers d’expatriats van tornar al seu país d’origen –o adopció– per no tornar-hi, les protestes no es van tornar a revifar. Les revoltes d’aleshores van tenir com a detonador el projecte que permetia l’“extradició” al continent per determinats delictes, també relacionats amb la ingerència estrangera.

Pels hongkonguesos interessats en una democràcia que no han pogut arribar a assaborir mai, la legislació suposa una advertència i una clatellada, malgrat les moltes referències a democràcies consolidades a les quals admiren. Molts d’ells, de fet, ja són a Taiwan, Singapur, els Estats Units o el Regne Unit. Però per un nombre de hongkonguesos prou significatiu, suposa un alleujament.