Koldo García Izaguirre, que va ser assessor del socialista José Luis Ábalos mentre ocupava el ministeri de Transports i era secretari d’organització i número dos del PSOE, va ser detingut dimarts a Alacant per la Guàrdia Civil, per la seva presumpta implicació en les operacions d’una trama de venda de mascaretes durant la fase àlgida de la pandèmia. L’operatiu policial es va concretar en la detenció d’una vintena de persones, relacionades amb aquest cas, que inclouria tràfic d’influències, adjudicacions de contractes per més de 50 milions d’euros, cobraments de comissions i blanqueig de capitals.
La notícia va aixecar l’enrenou previsible. Ábalos, que al seu dia va convertir García Izaguirre en el seu “home per a tot” i va arribar a promoure’l com a conseller de Renfe Mercancías, va expressar la seva sorpresa i va mostrar-se estupefacte. El president Pedro Sánchez va dir des de Rabat que ho ignorava tot sobre el cas. Els pesos pesants de l’oposició, començant per Alberto Núñez Feijóo i seguint per Gamarra, Díaz Ayuso o Sémper, han disparat contra Ábalos, n’han demanat la dimissió com a diputat i han insinuat sense acreditar-ho que Sánchez ho sabia.
La detenció de l’exassessor d’Ábalos sacseja l’escena política espanyola
Ahir, després de negar-se a declarar davant l’instructor del cas, García Izaguirre va ser posat en llibertat (si bé subjecte a la retirada del passaport i a compareixences quinzenals al jutjat), ja que la Fiscalia Anticorrupció, davant la qual fa cinc mesos es va presentar la querella origen de la causa, no reclamava l’empresonament del detingut. La querella, al seu torn, procedia d’una denúncia d’ Alfonso Serrano, portaveu i diputat del PP a l’ Assemblea de Madrid, presentada, per cert, quan la seva presidenta Díaz Ayuso era qüestionada per un altre cas de mascaretes i comissions, aquest vinculat al seu germà i que va ser arxivat.
El cas García Izaguirre és incòmode per al Govern central, que en els darrers dies ha encadenat un mal resultat en les eleccions gallegues amb un viatge a Rabat del president de l’Executiu que va acabar sense l’acord anhelat. Al final d’aquesta visita va ser quan Sánchez va haver de respondre a aquesta qüestió i ho va fer de forma poc adequada, amb evasives referides a la corrupció del PP, una pràctica poc edificant en política.
També els populars s’han afanyat a utilitzar aquest afer com a munició per atacar l’ Executiu, quan és precís actuar amb prudència fins a saber-ne més detalls. És per tant imprescindible que la justícia faci la seva feina, de manera diligent i exhaustiva, fins a aclarir els fets i, si calgués, sancionar els possibles responsables.
Fins que això tingui lloc, aniria bé que el PSOE donés les explicacions que estiguin al seu abast, i que el PP moderi els seus ímpetus. En saber-se el cas, els conservadors van provar de relacionar-lo amb la sortida del Govern d’ Ábalos en la remodelació del 2021, per causes que al seu entendre no van estar mai clares. Encara que aquestes causes es deguessin abans que res a la facilitat de Sánchez per desprendre’s de col·laboradors propers quan així ho troba necessari, Ábalos potser podria satisfer en alguna mesura la curiositat que genera en l’opinió pública l’estreta relació que va tenir amb García Izaguirre; precisament, durant els anys en què Ábalos va ser íntim col·laborador de Sánchez. Perquè ni el currículum de García Izaguirre –vigilant nocturn, escorta, xofer...– ni el seu caràcter intemperant són els habituals en algú tan proper al poder. Santos Cerdán, secretari d’organització del PSOE, ha dit que “actuem amb la corrupció tallant en sec”. No pot ser de cap altra manera.
La política espanyola necessita molta transparència i enteresa. Però, amb massa freqüència, es veu perjudicada per les ombres i la fúria. Malgrat que cap d’aquests dos factors la millori.