El Barça es queda sense forces

Exhaust. Esgotat. I una mica sense nord. Però amb cert grau d’orgull competitiu intacte també. Així va acabar el Barça ahir al Carpena després del cop de clàxon final, que va confirmar el Reial Madrid com un equip insaciable, campió per 29a vegada de la Copa del Rei. L’equip de Grimau va lluitar fins que se li van acabar les forces. Amb una defensa sòlida i agressiva va arribar a l’últim quart amb les opcions intactes, però llavors el Madrid, amb una fam infinita per guanyar, va prémer l’accelerador per provar el seu rival i, com que no va trobar resposta, se’l va carregar.

Va ser lleig i trist el final per a un Barça que havia guanyat les últimes quatre finals davant els blancs i que es va quedar amb la mel als llavis a Màlaga. Jabari Parker va tornar a sobresortir sobre el parquet, tot i que va ser un gran exercici col·lectiu blaugrana davant un rival que va confirmar un fons d’armari encara massa poderós. Campazzo es va emportar l’MVP, tot i que el jugador més decisiu de la final va ser Poirier, absolut assassí de la moral blaugrana amb taps a la seva zona i cops de dits a l’altre costat de la pista.

El Carpena va assistir a una primera part magnífica, honrada la Copa amb magnificència i fins i tot sobrepassant les expectatives amb dos equips que van enarborar la intensitat per bandera. La va estrenar i la va tancar el Barça, amb una cistella de Jabari Parker primer i un triple de Kalinic sobre la botzina després per assenyalar el descans amb mínim avantatge blaugrana (43-45). Entre les dues cistelles es van viure 20 minuts brutals de bàsquet en què tots van rebre i van repartir cops.

L’equip de Grimau va encaixar 30 punts en el darrer parcial i va entelar un gran exercici defensiu

El joc va començar una mica més travat en el primer quart, en què la pilota va necessitar brúixola en alguns moments, viatjant de banda a banda sense temps per descansar. Grimau havia sorprès amb la primera picada d’ullet tàctica de la final, situant Da Silva en el quintet per intentar frenar Campazzo, tasca que es pot dir que va complir a mitges perquè l’argentí continua sent un diable. Yabusele va donar el primer ensurt del vespre als blaugrana amb el 9-2. El Barça no acabava de trobar el rumb en atac, la qual cosa resolia les possessions de manera individual, amb tirs no sempre ben escollits. Però l’encert de Satoransky en un parell d’accions consecutives va encarrilar de nou el duel. Un cop de dits sobre la primera botzina de Willy Hernangómez, un pèl obtús davant Tavares, va tornar la igualtat al marcador (19-19).

En el segon parcial va ser el Barça el que va començar agafant les regnes, amb un Jokubaitis afinat (19-24). Però el lituà va cometre dues faltes i va haver de tornar a la banqueta. Els blaugrana estaven molt concentrats, defensant com poques vegades aquest curs, gastant faltes quan tocava. A Grimau també se’l veia més actiu de l’habitual, aportant el seu granet de sorra amb els àrbitres, especialment molest amb una estranya falta de Vesely sobre Poirier. El francès, com en tota la Copa, era un martell, però van ser els 12 punts de Hezonja en aquest parcial els que realment van sostenir el Madrid.

La sortida de vestidors suposava una prova de foc per al Barça, que tenia precedents com per preocupar algun dels seus aficionats. Però l’equip blaugrana igualment va sortir endollat davant un Madrid al qual sí que se’l va veure amb una marxa més. Els detalls començaven a tenir molt pes a la final i va ser llavors quan la va començar a perdre l’equip de Grimau. Controlat el rebot en la primera meitat, l’equip blanc va començar a manar en aquest apartat. Els errors en els tirs lliures també anaven minant de mica en mica el Barça (7/13). Malgrat tot, el partit encara estava equilibrat, amb un gran Jabari Parker.

Parker va tornar a ser el millor blaugrana i Campazzo es va endur l’MVP, tot i que Poirier va ser el més decisiu

Tot es va enfonsar ja en les albors de l’últim parcial. En un lapse elèctric d’1m20s el Madrid va dibuixar la màxima amb tres triples gairebé consecutius (77-68, minut 33). A més, Mateo li tornava la picada d’ullet al seu col·lega i amb Deck sobre Satoransky va saturar l’atac barcelonista. Encara que el txec va firmar l’últim intent de remuntada blaugrana (81-77, minut 37), la cinquena falta de Vesely va ser una llosa gegant. Poirier va gaudir sense el txec, el Madrid va posar la sisena (93-79) contra un Barça amb les energies a zero i la Copa va viatjar cap a la capital.