Loading...

Els dos menors acusats de matar la seva mare transmeten sang freda

Crim en família

Van manipular els escenaris per simular el seu propi segrest a Castro Urdiales

Castro Urdialesva convocar ahir un minut de silenci (l’alcaldessa, al centre de la imatge) en suport a la família tocada per aquest cruel drama

ROMÁN G. AGUILERA / EFE

Per què? Malgrat que la resposta no tornarà la vida a la Silvia, la veïna de Castro Urdiales assassinada presumptament pels seus dos fills, la curta edat dels sospitosos (13 i 15 anys) explica que ahir aquesta pregunta fos la que més es va sentir en l’entorn de la família tocada per aquest drama, amb tints especialment cruels. De moment, sobre el mòbil, tot són conjectures. El que més sorprèn ara és la sang freda en els moviments dels precoços sospitosos.

Es dona per provat que els dos germans, J. i E., originaris de Rússia i adoptats per la Silvia i el seu espòs anys enrere, són darrere del crim. El cadàver de la seva mare va ser trobat dimecres a la nit al seient de darrere del seu cotxe, al garatge de la casa. Presentava una ferida mortal al coll i cops; el cos estava lligat de mans, embolicat en una manta i amb una bossa d’escombraries al cap. El cadàver de la Silvia havia estat col·locat allà.

El germà de 13 anys és inimputable; per al de 15 el fiscal va demanar ahir sis mesos de règim tancat

La Guàrdia Civil treballava ahir per reconstruir els fets. Va ser assassinada després d’entrar amb el cotxe al garatge amb els seus fills al seient de darrere i això explicaria que el turisme xoqués contra un mur? O la van matar a casa –l’habitatge estava regirat– i després van baixar el cadàver al garatge i van moure el vehicle? La inspecció ocular de l’escenari apuntaria cap a l’última hipòtesi.

L’alerta va saltar quan la mare de la Silvia va trucar a la Guàrdia Civil per informar que passava una cosa estranya a la casa de la seva filla. No queda clar si va ser ella la que va contactar amb els seus nets perquè la Silvia no responia al telèfon, o bé van ser els germans els qui van trucar a la seva àvia per dir-l’hi, en aquesta estratègia per exculpar-se, que havien estat segrestats. Sorprèn, a edats tan primerenques, que aquests germans tinguessin la sang freda per idear el pla del rapte i manipular els diferents escenaris del crim per despistar els investigadors.

La teoria del segrest es va donar per bona en un primer moment. Es van muntar controls a les entrades i sortides de Castro amb escorcolls a tots els vehicles que es movien en aquell moment per aquesta ciutat càntabra de 32.000 habitants. Però passades les dues de la matinada, tot va quedar més clar, després que es localitzés els dos germans, amagats als penya-segats del parc Cotolinos. Un es va intentar escapar en direcció a un bosc quan va detectar els agents, però al final tots dos van ser ar­restats. Amb E., com que és menor de 14 anys, no es pot fer res per la via penal. És inimputable. Així doncs, ahir mateix va ingressar en un centre mentre es decideix sobre el seu futur. El seu germà, J., es va estar tot el dia a la caserna i la Fiscalia de Menors ha sol·licitat un ingrés de sis mesos en un centre en règim tancat. Ell sí que haurà de respondre penalment.

Però tornem al per què? La Silvia, molt religiosa i catequista,
tenia molta relació amb parrò­quies de Castro i havia treballat com a zeladora a l’hospital de Cruces. La commoció entre les persones que la van conèixer en els dos entorns va ser majúscula, ja que ningú no havia detectat res estrany en la relació de la dona amb els seus fills. Al contrari.

El mateix a l’escola on estudiaven els germans, un centre cristià. Des d’aquesta escola s’ha fet saber que E. i J. no eren conflictius, “amb bones notes”, va arribar a dir ahir en roda de premsa l’alcaldessa de Castro, Susana Herrán. El pare dels menors i espòs de la Silvia, a qui dimecres tocava torn de nit en una fàbrica fora de Castro on treballa, no es creia el que li explicaven quan li van trucar per narrar-li el cruel succés. Això no s’ho esperava i es va quedar en xoc.

Per a totes aquestes persones aquesta no ha estat, com altres fets, una crònica anunciada. Tot i que, a mitja tarda d’ahir, es van començar a sentir algunes veus, entre veïns de Castro, que apuntaven a comportaments estranys del germà gran. “No anava per bon camí”, es va sentir en aquests grupets de veïns que buscaven el perquè. Alguns haurien sentit la mare i els seus fills discutir els últims dies.

La principal línia d’investigació, en la recerca del mòbil, se centra ara en els problemes domèstics propis de qualsevol família. Un càstig per alguna mala passada o males notes? Baralles per massa rigor en les normes? Són vies obertes en les indagacions. Un conflicte que venia de temps enrere? Caldrà investigar-ho. Va ser un rampell d’ira o un crim planificat? Ja es veurà.

Etiquetas