La societat de la neu, l’obra de Pablo Vierci en què es basa la pel·li de Jota Bayona, retrata la petita comunitat creada pels supervivents de l’accident dels Andes, on es regien amb els seus propis codis. Quan expliquen com es van organitzar per sobreviure, no només diuen que van menjar carn humana, també diuen que van construir una societat assembleària, democràtica. Perquè de seguida van entendre que, entre persones vives, no podien menjar-se, havien de cooperar. Avui, membres d’aquella societat de la neu reconeixen que alguna d’aquelles decisions només es podien entendre si hi eres a dins.
En la realitat espanyola dels nostres dies es fa molt difícil entendre la que podríem denominar societat de l’ indepe, on només uns quants comprenen que Junts votés no a la llei d’Amnistia, que es perdés l’oportunitat de superar la tramitació al Congrés abans d’endinsar-se en el filibusterisme del Senat, on el PP ja s’ha encarregat que es guanyi temps, que juga a favor del bloc antiamnistia.
A la societat de l’ indepe, només uns quants independentistes prenen les decisions, i ho fan passant de la cooperació necessària amb altres actors. A la societat de l’ indepe, es continua actuant com si visquessin el 2017. Fa l’efecte que dins els seus caps la realitat de Catalunya continua sent la de l’1 d’octubre. Les dades diuen el contrari: la primera força independentista en les últimes generals va quedar en quart lloc i no hi ha cap enquesta, ni les del Govern de la Generalitat, que doni possibilitats que guanyi el sí en un hipotètic referèndum. En paral·lel, la toxicitat de les minories indepes condiciona les seves polítiques. I mentre tot això passa, entre ells es mengen vius.
Votar que no a la llei d’Amnistia és animar encara més jutges d’instrucció amb molts coneixements de dret i bastant poc coneixement de drets, a continuar instruint causes delirants que no passarien el filtre d’un test de primer curs de processal o penal.
Votar que no a la llei d'Amnistia és animar encara més jutges a continuar instruint causes delirants
Votar que no és no escoltar que el poder judicial també està compost de centenars de jutges que estaven disposats, ells sí,
a tenir el seu paper en un Estat de dret, i aplicar automàticament aquesta llei. Ells i elles ara han de fixar judicis i aplicar condemnes.
Pepe, tocat i enfonsat
Votar que no és fallar als centenars de persones encausades que confiaven a posar fi a anys d’incertesa, angoixa, por o ràbia, independentistes, tots, per cert. I sí, es va dir que no es volia deixar ningú fora. Però és que potser no quedarà ningú dins. Perquè la societat de l’indepe és la d’uns quants que només cooperen amb els més fidels, que no tenen problemes assumint els riscos que ningú no quedi viu.
És l’antítesi d’ allò que, en aquest país en aquest moment, caldria. Perquè la dreta, l’extrema dreta, alguns jutges i els think tanks de la internacional de l’odi, tenen ara unes setmanes més per continuar collant. Per continuar linxant un president del Govern central i uns socis que han anat més lluny del que simplement fa uns mesos molts haguéssim pogut imaginar.
La societat de l’indepe s’empetiteix i ja no atreu ni els que al seu dia van viure d’ella. Parlo dels fidels d’aquell partit anomenat Convergència, que en plena descomposició, per pura supervivència, van pujar al carro indepe. Aquell espai continua desfent-se i aquest és, en part, el problema: han d’amagar darrere de cops d’efecte la seva pròpia fragilitat. Només alguns alcen la veu, recordant als membres de la societat de l’indepe que no té sentit anar de sobrats, i que sí, que han sobreviscut, però això no amaga la catàstrofe patida per aquell vol anomenat procés .
Lee tambiénCostums saudites
