Avui sembla probable que Donald Trump sigui president dels Estats Units al gener. Les conseqüències de la seva elecció serien profundes. La seva prioritat serà contenir la immigració segellant la frontera i deportant milers de persones. En l’àmbit internacional, el seu “ America first” es tradueix en tres grans eixos de política exterior: nacionalisme, unilateralisme i aïllacionisme. S’ha acabat la pretensió que els Estats Units s’hagin d’ocupar dels problemes del món, protegint la democràcia i els drets humans. Negociarà directament amb els líders dels països poderosos per mantenir un equilibri entre ells, fent respectar els interessos dels Estats Units, en particular comercials i tecnològics.
En concret, continuarà la pressió sobre la Xina, però disminuint la tensió a canvi que la Xina no plantegi problemes immediats amb Taiwan. El més important per a ell serà recuperar una bona relació amb Putin a canvi d’ aturar l’ajuda militar a Ucraïna i obligar Kíiv a negociar el final de la guerra, cedint territori a Rússia. Mantindrà, ara per ara, la participació en l’OTAN, però exigint als estats membres que contribueixin molt més al finançament i que augmentin les seves pròpies forces armades. Trump fa temps que sosté que els Estats Units han de deixar de pagar les despeses de defensa dels altres països. El Japó i Corea del Sud hauran de sufragar el manteniment de les bases militars. I deixarà d’intervenir militarment al món amb dues excepcions importants: qualsevol amenaça als Estats Units tindrà una resposta immediata; Israel serà defensat en qualsevol cas (Netanyahu és un amic personal de Trump), la qual cosa implica una possible confrontació amb l’ Iran i el seu “eix de la resistència”.
L’expresident provarà d’erigir-se en líder de referència de l’extrema dreta al món
Reforçarà l’embargament a Cuba i l’hostilitat a Veneçuela per continuar rebent el suport de l’exili d’aquests països. Confrontarà Corea del Nord, però mirarà que sigui Rússia la que s’ocupi de fer-ho en funció de la nova relació amb Putin. Es retirarà de qualsevol acord sobre el canvi climàtic perquè ja ha declarat que això és una ficció de l’esquerra. Deixarà de banda la defensa dels drets humans, i en particular dels drets LGTB, per donar suport o penalitzar països segons la conveniència estricta dels Estats Units.
Limitarà al mínim el finançament de les agències de les Nacions Unides i bloquejarà qualsevol política multilateral que s’escapi del seu control. Reforçarà la capacitat militar dels Estats Units al Pacífic, com a política dissuasiva a qualsevol expansionisme xinès. Farà costat a la internacional d’extrema dreta a l’Amèrica Llatina ( Milei, Bolsonaro, per exemple) i Europa (Le Pen, Meloni, Vox). Ajudarà Orbán com a cavall de Troia compartit amb Rússia a la Unió Europea. Transformarà el Departament d’Estat en el seu feu ideològic. Provarà d’erigir-se en líder de referència de l’extrema dreta al món, però sempre en benefici propi. Així els Estats Units tornarien a liderar el “món lliure” però entorn de valors supremacistes encarnats per Trump. Tant de bo que sigui que no, però és probable.
Lee también
