La catàstrofe de Gal·lípoli va acabar temporalment amb la carrera política de Winston Churchill el 1915 sent el primer lord de l’almirallat al començament de la Gran Guerra. Anthony Eden va perdre el poder el 1956 com a conseqüència de la mal calculada operació contra la nacionalització del canal de Suez per part de Nasser. L’aliança amb França i Israel va ser un èxit naval i militar, però va resultar ser un desastre polític en ser desautoritzada per Eisenhower i Khrusxov, més interessats en la pugna i les conseqüències de la guerra freda.
Un portacontenedors al canal de Suez a l'estiu, abans de l'actual contesa
Els conflictes globals passen necessàriament per les vies navals per les quals transcorre el trànsit de persones i mercaderies. El primer ministre britànic Macmillan deia que abans d’emprendre un conflicte calia mirar al Bòsfor, Suez, el mar Roig i l’estret d’ Ormuz, que tant preocupava Adolfo Suárez quan, punter de comandament en mà, estudiava la importància estratègica de l’entrada al golf Pèrsic. Jimmy Carter va perdre la reelecció del 1980 en fracassar l’expedició secreta per rescatar els diplomàtics nord-americans segrestats pels guàrdies de la revolució iraniana a Teheran. La guerra del Golf del 1991 per expulsar Saddam Hussein de Kuwait va contribuir també a fer que George Bush pare no fos reelegit el 1994, malgrat haver guanyat la guerra freda als russos.
El Govern Sánchez ha d’explicar la política en la defensa del trànsit marítim al mar Roig
Els conflictes a Orient han fet i desfet presidents i governs democràtics. Els punts de confrontació a Gaza, Israel, el Líban, l’ Iran, el Iemen, Egipte i Síria no són guerres locals, sinó explosions expansives globals. Solen ser les espurnes de grans incendis.
Els atacs de les milícies dels huthis des del Iemen a vaixells de càrrega que naveguen per les seves aigües, per entrar al mar Roig i travessar Suez cap a Europa i Amèrica, distorsionen un 15% del comerç marítim mundial. Una coalició de dotze països, amb els Estats Units al capdavant, ha advertit de les conseqüències si no cessen els atacs.
Sorprèn que Espanya no sigui en aquesta coalició en la qual hi ha Austràlia, Bahrain, Bèlgica, el Regne Unit, Dinamarca, el Canadà, Alemanya, Itàlia, el Japó, els Països Baixos i Nova Zelanda. El Govern Sánchez està amb els aliats i hauria de donar explicacions sobre l’absència d’ Espanya malgrat la conversa telefònica personal amb el president Biden per convèncer-lo.
Lee también
