El poder et canvia
Estudis recents estan corroborant la sentència del filòsof francès Montesquieu (“Qui té poder tendeix a abusar-ne”) i confirmen que qui experimenta el poder acaba transformant-se, mostrant un comportament més egocèntric i menys democràtic. Una investigació duta a terme a la Universitat de Colúmbia prova que els poderosos tenen menys capacitat per posar-se al lloc dels altres i una altra, de la Universitat de Califòrnia, assegura que els costa més de reconèixer les emocions del proïsme. És la paradoxa del poder: les virtuts amb què l’obtens es perden progressivament amb el seu exercici.
Sèquit del líder nordcoreà Kim Jong-un
Però aquesta mutació de la personalitat en el poder, cap a posicions més arbitràries o amb culte vanitós a la personalitat, ja no necessita la gestualitat ni la pulsió autoritària. Se les apanya amb la claudicació resignada o amb la coerció consentida inconscientment. A La societat pal·liativa (Herder), el filòsof Byung-Chul Han afirma: “A diferència del repressiu poder disciplinari, el poder elegant no fa mal. El poder es desvincula completament del dolor. Se’n surt sense necessitat d’exercir cap repressió. La submissió es duu a terme com a autooptimització i autorealització. El poder elegant opera de manera seductora i permissiva. Com que es fa passar per llibertat, és més invisible que el poder disciplinari repressiu. També la vigilància assumeix una forma elegant”.
Les virtuts amb què s’obté el poder es perden amb el seu exercici
La reflexió del filòsof sud-coreà sobre l’eixam digital de les nostres vides ens interpel·la i ens porta a afirmar que la hiperconnectivitat no ens allibera a través de la comunicació. Al contrari. La sensació de llibertat al compartir constantment les nostres necessitats, els desitjos, les nostres preferències (a l’explicar la nostra vida a totes les plataformes digitals) acaba sent l’instrument perfecte per a la vigilància panòptica total, fent que la llibertat i la vigilància es tornin indiscernibles i complementàries.
És realment distòpic aquest escenari? Potser no tant. El poder pot canviar els que l’ocupen, sí. Però el veritable nou poder –el de l’ecosistema tecnològic que ens envolta– canvia més les persones que l’ acceptem o el suportem. O el que és pitjor: les que ni tan sols el detectem ni en som conscients. El poder canvia i et canvia.