Pedro Piqueras s’ha jubilat. “Fred, pluja, vent, neu!” Adeu, Pedro, ningú com tu per explicar meteors, incloent-hi huracans i tsunamis, volcans i terratrèmols. Piqueras s’acomiadava dijous des d’ Informatius Telecinco després de “34 anys incrustat a la pantalla petita” (en les seves paraules), suma dels seus anys a TVE, Antena 3 i Tele 5. Pedro Piqueras ha decidit gravar per endavant les seves paraules de comiat (tinc les meves fonts). Per què, si ha treballat 34 anys en directe? És que Piqueras no ha volgut emocionar-se en públic. Ha volgut ser fidel a la seva divisa: temprança. Piqueras no s’ha permès mai ni una ensopegada ni ha fet gairebé entrevistes “per no dir estupideses”, com em va revelar en una entrevista del 1991 a Torrespaña, quan miraven el seu Telenotícies (TVE) set milions de teleespectadors! Piqueras començava allà una carrera televisiva (fitxat tres anys abans per Pilar Miró) que acabaria sent com ell desitjava: amb màscara. Pedro Piqueras es va calçar la seva màscara, una màscara de serenitat, d’impertorbabilitat (fins i tot anunciant alguna apocalipsi), i no se l’ha tret mai. Ni al comiat. Tots ens construïm la nostra màscara i res més difícil que ser-li fidel a la teva màscara. Piqueras ho ha aconseguit. La seva ànima de cantant de boleros i tanguista guitarra en mà, la seva ànima viatgera i canora, ha quedat oculta rere la seva màscara televisiva. Piqueras no ha volgut mostrar mai la seva ànima, ha volgut que vegem només la màscara. Piqueras portava sempre a la butxaca una agulla per punxar-se la cuixa i frenar així un eventual atac de riure en directe. Ni riure ni plor. Piqueras ens ha donat notícies amb mesurada temprança al terreny polític i amb algunes gotes d’alarmisme en les altres coses: va fundar l’escola de “l’apocalíptic” perquè sabia que això ens agradava. El glossàvem jocosament a la “ teletúlia” d’ Arucitys ( 8tv), i Piqueras em va dir un dia a Barcelona que exageràvem. L’entenc, perquè Pedro Piqueras ho ha sabut fer tot amb una impàvida perfecció, incloent-hi el d’exagerar.
Res més difícil que ser-li fidel a la teva màscara, i Piqueras ho ha fet: ha amagat les emocions fins i tot en el seu comiat
LOTERIA. La loteria de Nadal ens agermana als espanyols per un dia en somnis i en humanitat, que és el nostre país comú més enllà de les nostres “patrias chicas”: als espanyols ens uneix la Verge Maria, la Lliga de futbol, El Corte Ing lés i la loteria nacional, la millor estructura d’ Estat. – @amelanovela