No més profes: millors profes

Encara humiliat, com a català, pare i modest professor associat, pel zero que ens han posat en les proves PISA, repasso en 25 anys d’entrevistes les lliçons de pedagogs i docents per arribar a aprovar les que vindran:

1) El catedràtic finès Timo Riiho ( Finlàndia va obtenir durant anys la millor qualificació PISA de l’OCDE i aquest any ha estat tercer dels 81 països avaluats) em va dir: “A Finlàndia exigim més que vostès a qui vol ser docent” (La Contra, 14/I/2012). Als mestres de primària finesos se’ls requereix el grau en Pedagogia i un altre grau específic: Exactes, Física, Biologia, Lingüística... Han de dominar, a més del finès, l’anglès i, a la regió bilingüe, el suec. Finlàndia gaudeix d’un consens que ha despolititzat el seu sistema educatiu i aquí portem vuit reformes educatives des del 1980. ( Riiho va venir a fer una conferència i es va negar que li paguessin el viatge, perquè “també faré turisme”).

(FILES) This file picture dated 17 August 2005 shows a teacher giving rulers to children of the second grade (8 years old) in a primary school in Vaasa, on their second day of school in Finland. Finnish, South Korean and Taipei 15-year-olds scored highest in the world on tests of science, reading and maths knowledge, the Organization for Economic Cooperation and Development (OECD) announced 04 December 2007. Finland topped the science results, with a score of 563, followed by Hong Kong, with 542, and Canada, at 534. AFP PHOTO OLIVIER MORIN  (Photo credit should read OLIVIER MORIN/AFP/Getty Images)

 

AFP/Getty Images

2) El ministre d’Educació portuguès (del 2011 al 2015) Nuno Crato (La Contra, 6/VI/ 2022) va aconseguir elevar Portugal 44 llocs en el test Pisa... Pagant més els professors? Donant més vacances? Al contrari: va exigir més a alumnes i docents sota la premissa “El que no avalues no millora”, amb un programa estructurat –és matemàtic estadístic– i creixent l’exigència en coneixements.

I ens va advertir que no suspendre ningú –els que examinem ho sabem massa bé– és suspendre tothom. No incentivar, exigir i avaluar per igual, com preconitza el bonisme panxacontent, és fomentar la desigualtat i restar oportunitats d’ascens als pobres, ja que els rics ja mantenen la seva escala social privada per continuar sent-ho.

3) L’exigència és amiga de l’excel·lència i només repartint-la per igual s’aconsegueix, com va apuntar Antonio Gramsci, que els millors, sigui quin sigui el seu origen (especialment si són immigrants que ens donen l’oportunitat de la diversitat cultural), arribin un dia a servir-nos a tots. Així que... A estudiar, examinar-nos, més dies d’escola, avaluar! O emigrar un dia amb un títol inútil a la butxaca a un altre país que va saber educar millor. O a servir als seus habitants cerveses quan vinguin de vacances.

Lee también
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...