Diu el Gènesi que Jacob va trobar una pedra on reposar el cap en un camí i s’hi va estirar. Mentre dormia, va somiar amb una escala que s’estenia des de la terra fins al cel. Ignoro si Nadia Calviño ha tingut un somni així, però la seva carrera política ha estat els últims anys una escala per la qual ha anat pujant graó a graó, des de la terrenalitat del govern d’ Espanya fins al paradís del Banc Europeu d’Inversions de Brussel·les (BEI).
Pedro Sánchez la va nomenar vicepresidenta tercera d’Afers Econòmics i Transformació Digital en el seu segon Executiu del 2020. Després de la sortida de Pablo Iglesias el 2021, va passar a ser vicepresidència segona i quatre mesos més tard va ascendir un esglaó més fins a la vicepresidència primera amb la marxa de Carmen Calvo. El millor eslògan de l’última campanya del PSOE el va improvisar Pedro Sánchez: “Nosotros tenemos a Nadia, y ellos, a nadie”. Ahir, després de lluitar pel càrrec amb la comissària socialista danesa Margrethe Vestager, va ser nomenada presidenta del BEI, una eina fonamental en les polítiques econòmiques europees.
És la primera dona que ocupa aquest càrrec al principal banc públic de la UE. És també un èxit de Sánchez, que ha aconseguit un respecte a Brussel·les que el PP intenta soscavar amb qualsevol excusa. El president va aconseguir a última hora el suport de França, que va decantar definitivament la votació. Calviño és una tecnòcrata formada a la UE, i el seu pare és José María Calviño, que va ser director general de RTVE en el primer govern de Felipe González.
El millor eslògan de Sánchez va ser: “Nosotros tenemos a Nadia, y ellos, a nadie”
Juntament amb Margarita Robles figura entre les ministres més valorades. Parla bé, i les seves intervencions al Parlament solen ser impecables, amb poques sortides de to. Només es va passar de frenada en una conversa amb Pablo Casado, que, després de culpar-la per la seva gestió i per la seva conducta personal, va veure com el tallava en sec dient-li “desequilibrat”. A la següent sessió del Congrés, Cuca Gamarra va fer públic l’insult, i Marga Prohens la va acusar de tot menys d’haver matat Kennedy. I va concloure dient que Europa podia fer-li sortir els colors com a vicepresidenta, com a socialista i com a dona. Doncs serà que no. Avui és al capdamunt de l’escala que porta a Brussel·les.
Lee también
