Barcelona no és només un port mediterrani, sinó també una ciutat amb vocació d’exercir la seva influència en totes les riberes d’aquest mar avui agonitzant i fosc. S’hi va editar aquell monumental homenatge musicoliterari que és Mare Nostrum ( Alia Vox, 2011), de Jordi Savall, en què el mestre va deixar escrit que el Mediterrani “és també la història de la mitologia, de la filosofia, de les antigues creences, del pensament espiritual i de conflictes molt estretament lligats a les tres principals religions monoteistes: el judaisme, el cristianisme i l’islam”. I és a la capital catalana on se celebra avui la conferència d’alt nivell de la Unió per la Mediterrània (UpM), una institució de diplomàcia pública amb seu al palau de Pedralbes que va ser creada el 2008 en el marc de l’anomenat Procés de Barcelona. Com no podia ser de cap altra manera, la reunió tindrà un únic punt a l’ordre del dia: la guerra que s’entaula a Gaza.
En la mateixa essència d’aquest conflicte ancestral a què al·ludia Savall hi ha el costum, per les dues parts, de desaprofitar oportunitats per prendre el camí de la pau. Per això causa relativa sorpresa que Israel s’hagi decidit absentar d’una taula en què sí que hi haurà els països àrabs i els 27 estats europeus. Però que la seva absència fos previsible no implica que no s’hagi de lamentar. El Govern de Benjamin Netanyahu hi perd arguments. És important l’advertència que fa avui a La Vanguardia Josep Borrell quan subratlla que el fòrum barceloní no ha estat concebut com un complot contra Israel. És la incompareixença deliberada d’aquest país la que propiciarà que només s’escolti una de les parts.
El govern municipal de Jaume Collboni i l’Executiu central s’han compromès a mantenir activa la UpM (el ministre José Manuel Albares té aquí un paper destacat), amb reptes com la crisi climàtica, la immigració o la cooperació. Entre els plans de Barcelona, hi ha la programació en el futur d’un fòrum de ciutats i també que la UpM estigui sempre a punt per al diàleg Israel-Palestina. No en va, aquest és l’únic fòrum internacional que comparteixen, juntament amb l’ONU. La pista d’aterratge barcelonina hauria d’estar permanentment disposada perquè, algun dia, hi facin cap els contendents d’una guerra que ningú no guanyarà mai.