Una economia agafada amb pinces
Segona volta electoral a l’Argentina
El país sap que el nou president no arreglarà els comptes d’un dia a l’altre, però sí que el sistema s’acosta a l’abisme
Javier Milei, a la foto, aposta per una dolarització de l’economia; Massa confia en el peso
Els argentins elegien ahir a la nit un president que amb prou feines tindrà temps per celebrar la victòria. L’hora és greu i ràpidament haurà de posar fil a l’agulla per refundar una economia que està a punt de caure a trossos, és plena de pedaços i s’agafa amb pinces. Recosida de dalt a baix, els repunts d’urgència han evitat fins ara una (altra) crisi monetària de gran calibre, però els temors de daltabaix no es dissiparan d’un dia a l’altre.
Sigui el ministre d’Economia i candidat oficialista, Sergio Massa, o l’aspirant llibertari, Javier Milei, qui condueixi l’ Executiu des del 10 de desembre tindrà el majúscul desafiament d’aplicar un pla d’estabilització que, com a mínim, redueixi els profunds desequilibris macroeconòmics de l’Argentina i millori les expectatives en l’àmbit intern i de cara a les institucions econòmiques internacionals.
El punt de partida és molt complex i condicionarà la viabilitat i les possibilitats d’èxit de qualsevol programa econòmic que s’apliqui, sigui el que sigui. “Qui guanyi el 19 de novembre heretarà una situació econòmica calamitosa. L’actual combinació de polítiques ha donat lloc a desequilibris macroeconòmics insostenibles”, explicava Michael Heydt, vicepresident sènior de Qualificacions Sobiranes Globals de l’agència de ràting DBRS Morningstar.
Tares fiscals i monetàries, altíssima inflació, falta de reserves monetàries, elevat endeutament, activitat estancada i taxes de pobresa creixents són els comptes del rosari de problemes que afrontarà el pròxim cap d’Estat.
Sense oxigen per funcionar, la segona economia sud-americana més gran va acumular fins a l’agost una contracció d’un 1,6 % i el consens dels consultors privats marca que el PIB caurà aquest any un 2 % des d’una expansió d’un 5 % el 2022.
La principal preocupació dels argentins és la inflació, amb un índex de preus al consumidor que va arribar a un 142,7 % interanual a l’octubre i que, segons projeccions privades obtingudes pel Banc Central, acumularà aquest any una alça d’un 185 %, la més alta des de la hiperinflació del bienni 1989-1990.
El punt de partida del pla d’ajustos, siguiel que sigui, serà molt complex: res no en garanteix l’èxit
La inflació alimenta la demanda de dòlars per a cobertura en un mercat travessat per fortes restriccions a la plaça oficial, múltiples tipus de canvi paral·lels i recurrents salts en les cotitzacions que retroalimenten la inèrcia inflacionària en l’economia real.
A l’arrel d’aquest fenomen hi ha els desequilibris fiscals i monetaris de l’Argentina, que, sense accés als mercats internacionals i amb dèficit comercial, es finança amb emissió monetària i col·locació de deute al mercat domèstic.
Segons càlculs privats, el dèficit fiscal acumulat fins al setembre ronda l’equivalent a un 1,4 % del PIB i les reserves netes reals del Banc Central són negatives, d’uns -10.700 milions de dòlars. Sense reserves, l’Argentina restringeix importacions –així complica la producció local– i té un poder cada vegada més petit per apaivagar un mercat canviari que pateix tensions freqüents.
Segons Heydt, “la falta de reserves i el gran diferencial entre el tipus de canvi oficial i el no oficial suggereixen que a la pròxima Administració li espera una devaluació de la moneda”.
“Però un ajust monetari en el context d’una inflació de tres dígits és un risc important, perquè, sense un pla per ancorar les expectatives d’inflació, s’ afegirà més llenya al foc inflacionari. Per tant, la pròxima Administració haurà d’actuar ràpidament per implementar un pla d’estabilització”, afirma.
Milei promet dolaritzar l’economia, mentre que Massa aposta a un millor 2024 per al peso juntament amb un auge d’exportacions, però, tot i així, la majoria d’experts descompten una correcció canviària.
Els indicadors fan por: inflació alta, tares fiscals, falta de reserves i una taxade pobresa a l’alça
A més, el president haurà de lluitar amb el Fons Monetari Internacional, organisme a què l’Argentina deu uns 46.000 milions de dòlars i amb què el 2022 va firmar un acord de facilitats esteses amb metes exigents de difícil compliment i que no ha aconseguit foragitar el fantasma d’un colossal cessament de pagaments. En aquest escenari votaran els argentins, que malgrat que tenen una taxa d’atur d’un 6,2 % –la més baixa des del 2015–, cobren salaris oscats per la inflació, cosa que explica que, fins i tot amb feina, molts integrin aquest 40,1 % de la població pobra.