Les eleccions de la discòrdia

Generar un ambient de crispació ja és la primera recepta dels manuals electorals de la nova dreta internacional. Però el candidat llibertari ultraconservador Javier Milei no ho havia aconseguit cap al final de la jornada electoral a Buenos Aires ahir. La capital argentina semblava un refugi de tranquil·litat primaveral –el lila de les xicrandes resplendia a la plaça del Congrés–, tal com la gent anava a votar a les eleccions més dramàtiques i renyides dels últims temps.

Eren gairebé 36 milions d’argentins els que ahir tenien dret a vot al país. Tot apuntava que les urnes donarien un resultat fortament disputat, tant com la campanya, per moments molt agressiva, ja que els equips de cada candidat han anat a totes per lluitar vot a vot.

Els sondejos no inspiren gaire confiança si es té en compte que, per exemple, en el procés de primàries ningú no va intuir la victòria de Milei, o que en els comicis generals fos l’ultradretà el que partia amb avantatge i, en canvi, va ser Massa el que va quedar en primera posició.

Els últims sondejos i balotatges no permetien apostar per un guanyador, encara que n’hi havia que asseguraven que només per set dècimes el candidat de centreesquerra, l’actual ministre d’economia, Sergio Massa, s’imposaria contra Milei. També hi havia altres estimacions que apuntaven que el candidat de la motoserra estava aconseguint una victòria de sis punts. El grau de participació a les 16 hores (a les 20, hora peninsular espanyola) era d’un 62%, una mica més alt que el de la primera volta a l’octubre.

Milei ha perfeccionat l’art trumpista del discurs ofensiu i políticament incorrecte. Interpreta teatralment el roquer punk d’excessos mussolinians, que defensa, en el mateix discurs, torturadors de la dictadura militar i el premi Nobel d’Economia Gary Becker. Branda la motoserra amb el bitllet verd de Wall Street. Reparteix insults com ara “esquerrà de merda” i ha titllat el papa Francesc de “fill de puta comunista”. Alguns diputats del seu partit, La Llibertat Avança, han lloat liders neonazis.

Però l’ambient electoral a Buenos Aires no era el de Berlín del 1933, ni tan sols de São Paulo el 2018. Es sentia més aviat una desgana en la tercera votació des de l’agost amb l’estrella de Milei ja més apagada pels seus pactes pragmàtics amb els polítics de centredreta que abans qualificava com la casta. En converses de carrer, la resposta típica era de resignació per la necessitat de triar el “mal menor” entre dos candidats que –excepte en els cercles més fanàtics de Milei– no inspiren confiança.

La campanya de Massa confiava que el pacte amb el centredreta tradicional, liderat per Mauricio Macri, hauria restat credibilitat “antisistema” a Milei. Cal veure si això és veritat, però no es veien per Buenos Aires aquells joves fanàtics que assisteixen als mítings del candidat llibertari. “Votaré Massa, però la política no m’agrada, m’estimo més la boxa”, va dir un jove treballador d’una botiga d’alimentació a prop del Congrés.

Els argentins votaven amb certa desgana, malgrat que eren els comicis més ajustats dels últims temps

A l’ avinguda Corrientes, dissabte a la nit, una massa de gent anava per cafeteries art déco, pizzeries sense franquícia, davant de teatres que van interpretar Borges i llibreries encara obertes a les dues de la matinada. “No m’entra al cap que guanyi un feixista en un lloc on la gent llegeix tant”, va dir un economista a Washington, que assessorava el govern dels Kirchner. L’esbroncada a Milei durant la interpretació de Madame Butterfly al teatre Colón divendres semblava d’una pel·lícula de Visconti, però a l’inrevés, ja que, a Buenos Aires, el públic de l’òpera és antifeixista.

L’ambient era d’un dissabte qualsevol amb l’únic inconvenient que a partir de la mitjanit la prohibició d’alcohol en jornada electoral forçava els cambrers a la cafeteria El Gato Negro a servir la cervesa en vasos de paper com si fos te. En una ciutat que va conèixer les nits fosques de desapareguts i tortura, parlar de feixisme semblava un acudit dolent. “Si guanya Milei només durarà sis mesos”, confiava un votant de Massa.

L’establishment, per la seva banda, ja se sent còmode amb el pacte antikirchnerista, tot i que els dubtes sobre el seu pla de dolarització provocaran una compra de dòlars forta en cas que guanyi Milei. Pocs s’amoïnen perquè ocupi la Casa Rosada presiden­cial un home que, segons explica Juan Luis González al seu llibre Loco , demana consells al seu gos mastí ja mort. Molt ha canviat des que es va anunciar la reconciliació amb Macri i la seva candidata en la primera volta, Patricia Bullrich. “ Milei s’ha moderat els últims dies –tot i que no tant– per les seves necessitats de campanya i per guanyar vots”, va dir en una entrevista Rosendo Fraga, el director del Centre d’ Estudis Nova Majoria. “Hi ha els que consideren Milei el mal menor”. Aquesta lògica va impulsar la decisió dels partits de centredreta a Europa i Amèrica Llatina –entre els quals el Partit Popular espanyol– de donar suport a Milei.

Però el pacte amb la ultradreta llibertària a l’Argentina és
una aposta arriscada. Milei s’autodenomina liberal, però “les seves tàctiques són de Steve Bannon”, va dir un periodista a
Buenos Aires, amb referència al guru trumpista de la ultradreta internacional.

Això ha quedat clar els últims dies, en els quals des de la campanya de Milei es van fer advertències falses sobre el frau electoral, seguint els passos de Trump i de Bolsonaro.

La falòrnia del frau en el cas argentí la va posar en marxa la germana de Milei, Karina, que a començament de setmana va denunciar un “frau colossal” en la primera volta electoral de l’octubre, quan el rival de Milei, l’actual ministre d’economia, Sergio Massa, va guanyar inesperadament. “Canvien el contingut de les urnes i la documentació per d’altres que modifiquen a favor de Sergio Massa, cosa que altera considerablement el resultat electoral”, va denunciar Karina Milei, sense donar cap prova de les seves afirmacions.

A l’estil de Bolsonaro i de Trump, la campanya de Milei després va fer marxa enrere i va insinuar que no denunciaria cap frau. Milei va dir ahir quan va anar a votar que no veia senyals de frau. Però les contradiccions també defineixen la tàctica ideada pel maquiavèl·lic Bannon. De fet, segons Clarín , l’ultradretà va assenyalar més tard: “El kirchenerisme farà servir totes les seves forces per fer trampa”.

El comentari més estès era que l’electorat optaria pel candidat “menys dolent”

No se sap si en el cas força probable d’una estreta victòria de Massa es reprendran les acusa­cions de frau. “Són absolutament infundades, però generen un clima que intenta ser de desconfiança”, va dir Sebastián Schimmel, el secretari de la Cambra Nacional Electoral ( CNE), en declaracions al diari La Nación .

Hi ha altres problemes per als que volen portar Milei al mainstream . Posem, per exemple, la qüestió de l’ Holocaust. Tot i que Milei va fer onejar en un dels seus mítings una enorme bandera amb l’estrella de David, ha lloat el suport de neonazis. “ Porto llibres de Bocacha”, canta el grup punk en la seva cançó d’homenatge al candidat “ Javier Milei, superheroi de la llibertat”. Es refereix a Joaquín Bocacha, autor d’un
llibre titulat El mito de los seis millones .