Després que, fa uns dies, l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona decidís continuar prohibint l’accés al transport públic als patinets i els motocicles elèctrics, els grups que estan a favor que puguin tornar a pujar-hi van convocar manifestacions el dissabte 28.
L’ATM ha mantingut la prohibició –que havia començat l’1 de febrer– perquè no s’ha trobat solució als perills que comporten. Les bateries esclaten. Ara fa un any es va incendiar un patinet en un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat. Tres persones en van resultar ferides. A Madrid, un patinet d’aquests va incendiar un vagó del metro. A Catalunya, només del gener al setembre, a llocs diversos han esclatat trenta vehicles d’aquesta mena.
L’ATM continua prohibint l’accés al metro dels patinets elèctrics
Sempre he estat a favor de permetre que puguin accedir a metros i autobusos tota mena de vehicles elèctrics d’una, dues i tres rodes, incloent-hi motos i tricicles. En conseqüència, aquesta prohibició em sembla una barbaritat. ¿Que no poden compartir vagó, com a bons germans, els viatgers que van a peu i les espectaculars Harley-Davidson LiveWire? Per això em vaig plantejar anar a la mani del dia 28, però una hipotèrmia parestèsica que no ve al cas m’ho va impedir. Després he vist vídeos d’aquestes protestes i m’ha agradat l’enginy amb què, als vestíbuls de les estacions, els manifestants critiquen cantant el tracte injust que reben. M’agrada, per exemple, que a la nadala La Marimorena (“¡Ande, ande, ande la Marimorena, / ande, ande, ande, que es la Nochebuena...!”) hi hagin substituït les paraules originals per “¡Tengo patinete, tengo monociclo, / quiero entrar al metro però està prohibido...!”. Provin a cantar-ho vostès mateixos. Les síl·labes quadren perfectament i tot plegat afegeix alegria a la justícia de la reivindicació. És bonic comprovar com tantes hores de plastilina i creativitat sostenible a les escoles bressol donen ara els fruits desitjats.
Lee también
